Isidre Escandell i Úbeda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsidre Escandell i Úbeda
Nom original(es) Isidro Escandell modifica
Biografia
Naixement(es) Isidro Escandell Úbeda modifica
1895
València
Mort28 de juny de 1940(1940-06-28) (als 45 anys)
Paterna
Causa de mortPena de mort modifica (Afusellament modifica)
Escudo de la Segunda República Española.svg Diputat a les Corts republicanes
3 maig 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: València

Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
5 març 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: València
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
22 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: València
Escudo de la Segunda República Española.svg Diputat a les Corts republicanes
7 agost 1931 – 10 setembre 1933
Circumscripció electoral: València

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1931 – 7 octubre 1933
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
8 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: València
modifica
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitPSOE

Isidre Escandell i Úbeda (València, 1895 - Paterna, 28 de juny de 1940) fou un periodista i dirigent socialista valencià.

Biografia[modifica]

Milità a les Joventuts Socialistes d'Espanya i després presidí l'Agrupació Socialista Valenciana del PSOE. Fou amic de Vicent Tomàs i Martí, a qui introduí en les idees socialistes.

El 1923 fou elegit diputat provincial a València pel PSOE i el 1930 el nomenaren secretari de l'Ateneu Mercantil de València. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou nomenat vicepresident de la diputació de València i fou un dels dos diputats socialistes escollits per València a les eleccions generals espanyoles de 1931[1] i un dels tres diputats socialistes del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936.[2]

Durant la guerra civil espanyola s'alineà amb la posició de Francisco Largo Caballero, fou president de la Federació Socialista Valenciana i director del periòdic del partit "Adelante", però fou substituït el maig de 1937 quan va caure el seu mentor. En acabar la guerra fou detingut, sotmès a consell de guerra[3] i afusellat a Paterna el 28 de juny de 1940[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]