Faustí Valentín i Torrejón

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFaustí Valentín i Torrejón
Faustí Valentín i Torrejón.JPG
Biografia
Naixement segle XIX
Nules
Mort 1944
França
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Nules
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
6 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
Circumscripció València

24 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Càceres
Escudo de Valencia 2.svg  Alcalde de València
1 de gener de 1918 – 11 de gener de 1919
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit polític Partit d'Unió Republicana Autonomista
Unió Republicana
Modifica les dades a Wikidata

Faustí Valentín i Torrejón (Nules, ??? - França, 1944) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]

Biografia[modifica]

Tot i militar al Partit d'Unió Republicana Autonomista, el 1906 participà en la fundació de València Nova i l'agost de 1918 va presentar una moció que demanava l'ensenyament del valencià en les escoles de la ciutat, raó per la qual fou durament atacat des del diari El Pueblo, dirigit pel cap del PURA, Fèlix Azzati i Descalci. Tot i això, fou alcalde de València entre gener de 1918 i desembre de 1919, i durant el seu mandat va crear una Junta de Subsistències encarregada de regular els preus i d'intentar evitar els moviments especulatius en el preu del pa. També fou diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Nules el 1923.[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per la província de València, però el 1934, disconforme amb la política d'Alejandro Lerroux, abandonà el partit, i juntament amb Juli Just Jimeno i Vicent Marco Miranda fundà Esquerra Valenciana. A les eleccions generals espanyoles de 1936, però, fou elegit diputat per la província de Càceres per Unió Republicana dins les files del Front Popular.

En esclatar la guerra civil espanyola es mantingué fidel a la República i el 21 d'agost de 1936 va ser nomenat vocal d'avituallament de la Comissió Provincial de Reclutament de Conca presidida per Luis García Cubertoret, encarregada de formar l'exèrcit del bàndol republicà.[3]

En acabar la guerra marxà a l'exili i fou vocal de la Junta del Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), presidida per Lluís Nicolau d'Olwer, organisme que tenia per objecte administrar quants recursos i béns pugui i hagin de destinar-se a l'auxili dels qui emigren d'Espanya per defensar les Institucions democràtiques del nostre país, administrant part del famós tresor transportat a Mèxic en el iot "Vita".[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Mira Meseguer
Alcalde de València
Escut de València

19181919
Succeït per:
Mariano Cuber Sagols