Joan Pereyra i Morante
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1850  Eivissa (Balears) |
| Mort | 1932 (81/82 anys) Eivissa |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 6 febrer 1912 – 2 gener 1914 ← Cipriano Garijo y Aljama Circumscripció electoral: Palma | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar |  General de Divisió |
| Conflicte | tercera guerra carlina guerra del Marroc |
Premis | |
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Joan Pereyra i Morante (Eivissa, 27 d'octubre 1850 - 1932) fou un militar i polític eivissenc, diputat a Corts durant la restauració borbònica.
Biografia[modifica]
Fill d'un militar, el 1864 va ingressar al Regiment d'Infanteria de Mallorca, del que arribà a ser alferes el 1868 i tinent el 1869 per mèrits de guerra a la batalla del Pont d'Alcolea sota el comandament del marquès de Novaliches. En 1872 fou destinat a la Capitania General de Granada i el juliol de 1873 fou ascendit a tinent per antiguitat. El 1874 fou enviat a Melilla i participà també a la tercera guerra carlina, en la que fou ascendit a capità (1874) després de les accions de Galdames i Laguardia i va obtenir la Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell després de l'acció de Monte Muru. Fou ascendit a comandant en 1875 després de les accions a Lorca, Irun i Treviño, i a tinent coronel després del setge de Bilbao. Un cop acabada la guerra en 1876 fou destinat a Requena i el 1882 a la Segona Divisió de l'Exèrcit de València. En 1885 fou destinat a Múrcia i el 1891 a Tetuan.
El gener de 1893 fou ascendit a coronel i destinat a Tremp, Jerez de la Frontera, Alacant i Mallorca. Durant la guerra hispano-estatunidenca fou nomenat comandant militar de Lanzarote. El setembre de 1906 fou ascendit a general de brigada i durant un temps fou interinament Comandant Militar de Cartagena i Governador Militar de València.[1]
Fou elegit diputat per Eivissa a les eleccions generals espanyoles de 1910, però no va ocupar l'escó fins a 1912, ja que va marxar a Melilla en 1911 per lluitar en la guerra del Marroc, participant en la presa de Monte Arruit el 1912. El 1913 fou ascendit a general de divisió i també fou secretari de la Reial Societat Valenciana d'Agricultura i Esports.
Referències[modifica]
- ↑ Servicios del General de Brigada Juan Pereyra Morante, Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 7 de febrer de 1913