Lluís de Zulueta i Escolano

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís de Zulueta i Escolano
LluísdeZulueta.jpg
Lluís de Zulueta en 1932
Nom original Luis de Zulueta
 Ministre d'Estat
COA of the Second Spanish Republic.svg
16 de desembre de 1931 – 12 de juny de 1933
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
11 de juliol de 1910 – 2 de gener de 1914
Circumscripció Barcelona

18 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
Circumscripció Madrid

4 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Redondela
 Diputat a les Corts de la República
COA of the Second Spanish Republic.svg
18 de juliol de 1931 – 1 d'agost de 1933
Circumscripció Badajoz
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'abril de 1878
Barcelona
Mort 12 d'agost de 1964(1964-08-12) (als 86 anys)
ciutat de Nova York
Alma mater Universitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació Pedagog
Altres dades
Partit polític Partit Reformista
Acció Republicana
Izquierda Republicana
Modifica dades a Wikidata

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964[1]) fou un pedagog i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Fou pare de l'escriptora i filòsofa Carmen de Zulueta.

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou escollit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El alma de la escuela (1910)
  • El maestro (1924)
  • El ideal de la educación (1922)
  • La democracia educadora (1930)
  • La nueva edad heroica (1942)
  • El rapto de América (1952)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Ministre d'Estat
1931 - 1932
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti