Llafranc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista general de Llafranc i la seva badia

Llafranc és una població de la Costa Brava del municipi de Palafrugell.[1] Poble situat sobre una costa rocosa, amb un altre nucli costaner i turístic com Calella de Palafrugell. Al nord de Llafranc es troba el far de Sant Sebastià, amb un mirador al cim.

Les cases individualitzades representen la major part essencial de les edificacions, i es conserven xalets d'un gran valor arquitectònic local, principalment dels anys 1930. Segons el cens de població, a Llafranc hi ha empadronades 316 persones.[1] De totes maneres, s'estima que durant la temporada baixa i mitja hi ha unes 1.000 persones i en temporada alta unes 10.000.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

A pocs centenars de metres al nord de la platja es va descobrir el 1964 el dolmen de Can Mina dels Torrents que prova la presència d'ésser humans des de l'edat de pedra, fa uns quatre o cinc mil anys.[3]

Al segle II aC, amb l'arribada dels romans a Empúries, el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda va viure un lent i progressiu abandonament en favor del nucli de Llafranc, ocupat de manera permanent fins al segle IV dC. La localitat de Llafranc es va convertir en època romana en un destacat centre de producció de vi i de terrissa. Des del seu port sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció, ceràmica de cuina i vaixella, a més del vi cultivat en el seu rerepaís, on s'han localitzat més d'una desena de vil·les romanes.[4]

Del passat romà, el poble en conserva els vestigis del que va ser una premsa de vi i un celler molt a prop de l'església de Santa Rosa, situada en un petit promontori, on les excavacions arqueològiques han descobert els habitatges més antics del jaciment.[4] Una de les restes més antigues és una làpida sepulcral (avui desapareguda) dedicada per Cesàrea al seu espòs Carudo.[5]

El 1857 es va inaugurar el far de Sant Sebastià al cap de Sant Sebastià, proper a la torre de guaita del segle XV i a l'ermita barroca i l'hostatgeria.

Des de finals del segle XIX Llafranc va esdevenir un indret de lleure cada vegada més freqüentat. El 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església de Santa Rosa va ser parcialment cremada.[6] El creixement més pronunciat de demandes de llicències d'obra a Llafranc va ser durant els anys 1930 i entre el 1950 i 1970.

El dia 7 de juny de l'any 2013, l'escriptor anglès Tom Sharpe va morir a causa d'una diabetis a Llafranc, el poble on havia estat vivint des de la dècada de 1990.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Platja de Llafranc

La platja, o cala, de Llafranc és una platja urbana de 360 metres de longitud i 40 metres d'amplada i que presenta un alt grau d'ocupació. La sorra és fina i daurada, i és de fàcil accés a peu, en cotxe (amb zona d'aparcament per a més de 100 cotxes) i per a minusvàlids.[2]

L'entrada del mar cap al poble de Llafranc envoltada per la punta d'en Blanc, per la part de garbí, i el cap de Sant Sebastià forma la badia de Llafranc.[7] Al davant de la badia, en direcció al cap de Sant Sebastià, s'hi situava l'Illa Negra, un petit porció terrestre que va desaparèixer, sepultada per les aigües, durant la construcció de l'espigó del port.[8] L'Illa Blanca es troba entre l'escullera del port de Llafranc i la punta Negra, al davant de cala Fondo o embarcador d'en Vilà.[9]

A uns 500 metres al sud del cap de Sant Sebastià, a la vora de Llafranc, s'hi troben tres cims submarins coneguts com els Ullastres. Al nord del cap mencionat, entre Llafranc i Tamariu, s'hi forma la cala el Cau.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Molts turistes interiors provenen de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​mentre que els turistes internacionals són principalment dels Països Baixos, Anglaterra, França, i més recentment dels Estats Units. Tom Sharpe era resident de Llafranc.[10]

Patrimoni monumental[modifica | modifica el codi]

Monument Protecció Estil/època Ubicació Coordenades Codi? Imatge
Ermita de Sant Sebastià BCIL Barroc
XVIII
Palafrugell
Santuari de Sant Sebastià de la Guarda
41° 53′ 50″ N, 3° 12′ 09″ E / 41.897181°N,3.202547°E / 41.897181; 3.202547
rodalia
IPA-4151
bg pm
Ermita de Sant Sebastià (Palafrugell)
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Far de Sant Sebastià BCIL Eclecticisme
Josep M. Faquinetto
XIX (1857)
Palafrugell
Muntanya de Sant Sebastià, al final pg. Pau Casals
41° 53′ 46″ N, 3° 12′ 09″ E / 41.896077°N,3.202442°E / 41.896077; 3.202442
rodalia
IPA-4191
bg pm
Far de Sant Sebastià (Palafrugell)
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Església de Santa Rosa de Lima BCIL Historicisme
XIX (1897)
Palafrugell
C. de Santa Rosa, 13-15, Llafranc
41° 53′ 40″ N, 3° 11′ 40″ E / 41.894554°N,3.194335°E / 41.894554; 3.194335
rodalia
IPA-4194
bg pm
Església de Santa Rosa de Lima (Palafrugell)
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 
Casa Rosa BCIL Eclecticisme
XIX
Palafrugell
C. de Monturiol, 22, Llafranc
41° 53′ 40″ N, 3° 11′ 34″ E / 41.894523°N,3.192893°E / 41.894523; 3.192893
rodalia
IPA-4216
bg pm
Casa Rosa (Palafrugell)
Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Cases de les Escales de Garbí i plaça Marinada BCIL Noucentisme
XX
Palafrugell
Pl. Marinada, 2 - c. Escales de Garbí, 17 - c. Pere III, 2, Llafranc
41° 53′ 33″ N, 3° 11′ 32″ E / 41.892621°N,3.192334°E / 41.892621; 3.192334
rodalia
IPA-4221
bg pm
Cases de les Escales de Garbí i plaça Marinada (Palafrugell)
Carregueu una nova foto d'aquest monument 
Casa Bravo BCIL Obra popular
XIX
Palafrugell
Pl. del Promontori, 9-10, Llafranc
41° 53′ 40″ N, 3° 11′ 45″ E / 41.894384°N,3.195904°E / 41.894384; 3.195904
rodalia
IPA-4222
bg pm
Casa Bravo (Palafrugell)
Vegeu més fotos d'aquest monumentCarregueu una nova foto d'aquest monument 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Llafranc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Gestió ambiental de les platges de Llafranc, Tamariu i Calella de Palafrugell (Port Bo i Canadell)» p. 8. Ajuntament de Palafrugell/Generalitat de Catalunya, 2009. [Consulta: 6 de juliol de 2012].
  3. Unland 1996: p. 33
  4. 4,0 4,1 «Un passeig per la història». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 30 d'agost de 2012].
  5. Saurí i Ros, Maria Concepció. «Carudo i Cesàrea». Nou Palafgugell, 124, 1998, p. 17.
  6. Unland 1996: p. 40
  7. Castelló, Josep. El perfil de la costa: Palafrugell, Mont-ras i les illes Formigues. Palafrugell: Josep Castelló, 2003. 
  8. «Carrer de l'Illa Negra». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 4 de novembre de 2012].
  9. «Carrer de l'Illa Blanca». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 4 de novembre de 2012].
  10. «Mor als 85 anys l'escriptor britànic Tom Sharpe». 324.cat, 6 juny 2013. [Consulta: 6 juny 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Unland, Annie. Llafranc, entre la tradició i la modernitat. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, abril de 1196 (Quaderns de Palafrugell). ISBN 84-86812-54-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llafranc Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 53′ 38.70″ N, 3° 11′ 44.40″ E / 41.8940833°N,3.1956667°E / 41.8940833; 3.1956667