Vés al contingut

Anicet de Pagès i de Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnicet de Pagès i de Puig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1843 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, lingüista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Anicet de Pagès i de Puig (Figueres, Alt Empordà, 7 d'agost de 1843[1] - Madrid, 25 de novembre de 1902) fou un poeta i lingüista català d'expressió catalana i castellana.

Bibliografia

[modifica]

Anicet de Pagès i de Puig nasqué a Figueres el 7 d'agost de 1843. Era fill de Josep de Pagès i Nouviles, ciutadà honrat de Barcelona, i de la seva muller Gràcia de Puig i Descalç. Educat en un àmbit benestant, passà la seva infantesa entre el poble alt-empordanès de Vilatenim, d'on procedeix la família paterna, i Figueres.[nota 1]

La seva àvia paterna, Ramona de Puig, esdevingué heroïna en el setge de Girona l'any 1809 contra les tropes napoleòniques, formant part de la Companyia de Santa Bàrbara.[5] També era emparentat amb l'empresari Antoni de Puig i Descal, i baró de las Rodas,[6] i la nissaga Galangau, de Montferrer.

Estudià dret a Barcelona i el 1870 participà en la creació de la societat La Jove Catalunya. Des del 1872 participà assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué un gran moment d'èxit popular el 1877, i arribà a ser nomenat Mestre en Gai Saber el 1896. El seu pare el desheretà i la seva vida transcorregué en anar i venir entre Barcelona i Madrid, passant un temps a les illes Balears. Així, durant la seva joventut, descansà a Maó amb la seva enamorada que posà a cura del governador, amic seu. Donada l'oposició de la família d'ella al festeig, s'havien fugat, però acabà per desencantar-se i fer marxa enrere al casament promès. El 1878 es traslladà a Madrid, on, a més de continuar conreant la poesia catalana, treballà en la preparació d'un Gran Diccionario de la Lengua Castellana (1902).[7]

La seva poesia, bastant influïda pels temes bíblics, populars o bé de temàtica amorosa, se la pot caracteritzar de tenir un to lleugerament floralesc, però, pel seu gran vitalisme, el 1906 fou recollida pòstumament en el volum Poesies.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel de Pagès i Mates
 
 
 
 
 
 
 
Marc Antoni de Pagès i Aldrich
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caterina Aldrich
 
 
 
 
 
 
 
Antoni de Pagès i de Rich
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jeroni de Rich i de Feliu, CHB
 
 
 
 
 
 
 
Caterina de Rich i Quintana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Magdalena Quintana i Ribes
 
 
 
 
 
 
 
Josep de Pagès i Nouviles, CHB
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Josep Nouviles-Mallol i d'Amill
 
 
 
 
 
 
 
Pere Nouviles-Mallol i Veí, cavaller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesca Veí i Puig
 
 
 
 
 
 
 
Ramona Nouviles i de Quintana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antoni de Quintana i de Rich, CHB
 
 
 
 
 
 
 
Caterina de Quintana i de Teixidor[8]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Engràcia de Teixidor de Ribot i Pou
 
 
 
 
 
 
 
Anicet de Pagès i de Puig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antoni Puig-Puigferrer i Rissech
 
 
 
 
 
 
 
Josep Puig-Puigferrer i Cassanyes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caterina Cassanyes i Batlle
 
 
 
 
 
 
 
Antoni de Puig i Massot
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antoni Massot, CHB
 
 
 
 
 
 
 
Teresa Massot i Guinart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Guinart
 
 
 
 
 
 
 
Gràcia de Puig i Descalç[9]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Baldiri Descalç
 
 
 
 
 
 
 
Francesc Descalç i Roger
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodora Roger i Cancell
 
 
 
 
 
 
 
Teresa Descalç i Ferrer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Benet Ferrer
 
 
 
 
 
 
 
Rita Ferrer i Moner
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Moner i Vanover
 
 
 
 
 
 

Obres

[modifica]

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[10]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els Pagès posseïen cases, camps, boscos i vinyes, sobretot ubicats a la parroquia de Sant Joan de Vilatenim i algunes propietats que tenien més a Vila-sacra i el Far d'Empordà.[2] El 20 de juny de 1702, Isidre Pagès i Ramis, ciutadà honrat de Barcelona, terratinent i avantpassat de la família de Pagès, rebé el privilegi militar amb concessió de noblesa transmissible als seus descendents.[3] A més, cal recordar la casa pairal, convertida posteriòrament en casa senyoral, on es pot admirar un vitrall amb les armes de la família: en camps de gules, tres espigues d'or; al cap, tres estels d'or.[4] D'aquesta família procedeix la docent Maria Eugènia de Pagès i Bergés.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guillamet i Tuebols, Joan «Un gran poeta: Aniceto de Pagés de Puig». Revista de Girona, núm. 6, 1959, p. 59. Dialnet. ISSN: 0211-2663.
  2. ↑ Generalitat de Catalunya/Xarxa Comarcal d'Arxius. «La col·lecció de pergamins de la Casa de Pagès de Vilatenim (1317-1634) ingressa a l'Arxiu», 02-09-2014. [Consulta: 23 febrer 2026].
  3. ↑ Morales Roca, Francisco José. Hidalguía. núm. 135. Ediciones de la Revista Hidalguía, 1975, p. 213.
  4. ↑ «Vilatenim. Can Pagès | Geografia Literària dels Països Catalans».
  5. ↑ Badia-Homs, Joan; Fina Figueras, Ramon «Els masos de Sant Quirc de Colera (segles XVI-XIX) segons un escrit inèdit de Josep-Anton de Nouvilas i de Quintana». L'Albera. Premses Universitàries de Perpinyà/Institut Franco-català Transfonterer [Perpinyà], 2006, p. 97-108. DOI: 10.4000/books.pupvd.25729.
  6. ↑ «Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 65» (PDF) (en castellà), 16-03-1972. [Consulta: 23 febrer 2026].
  7. ↑ Bou i Maqueda, Enric. Nou diccionari seixanta-dos de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 533. ISBN 9788429747706.
  8. ↑ Fluvià i Escorsa, Armand (de). Nobiliari General Català. t. III-IV E. ICGenHer, p. 176.
  9. ↑ Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes – Casals amb Història. Ajuntament de Cabanes/Diputació de Girona, 2021.
  10. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anicet_de_Pagès_i_de_Puig&oldid=38639124»