Vés al contingut

Josèp Romanilha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosèp Romanilha
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1818 Modifica el valor a Wikidata
Sant Romieg de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacemetery of Saint-Rémy-de-Provence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capoulié del Felibritge
1888 – 1891
← Frederic Mistral – Felix Gras →
Majoral del Felibritge (cigalo di Jardin (oc) Tradueix)
1876 – 1891 – Paul Mariéton →
Realitzador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióimpressor-llibreter (1856–), professor d'educació secundària (1845–1847), professor d'educació secundària (1843–1845), corrector de textos, poeta, escriptor, oficinista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFelibritge Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaE. N.
Lou Felibre di Jardin
Lou Felibre Calu
Lou Cascarelet
Santo crous Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1954Felibritge
agost 1853Congrès d'Ais
norma mistralenca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRose-Anaïs Gras (1863–1891) Modifica el valor a Wikidata
FillsThérèse Roumanille, Pierre Roumanille, Marie Roumanille, Jacques Roumanille, Jeanne Jandrier Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Denis Roumanille Modifica el valor a Wikidata  i Pierrette Roumanille Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoinette Garcin
Paul Roumanille
Jacques Roumanille
Jacques Roumanille
Thérèse Lieffroy
Françoise Roumanille Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.[1][2] Era professor a Avinyó, i tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral.[1] Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del Felibritge, del qual fou un dels màxims impulsors.[1] Fou l'editor de l'Armana Prouvençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s'editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l'exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.

Obres

[modifica]
  • La campano mountado (1857)
  • Fau i Ana (1877)
  • Lis enterre-chin (1872)
  • Li conte prouvençau (1883)[3]
  • Dideto (1880)
  • Lou cascarelet, rondallaire anònim molt dretà, inclòs dins Lis oubreto en proso (1853)

Traduccions catalanes

[modifica]
  • Contes de Provença, traducció de Manel Zabala. Martorell: Adesiara, 2010.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Joseph Roumanille | Provencal Poet, 19th Century, Occitan | Britannica» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2025].
  2. ↑ Ministère de la Culture. Bibliothèque Roumanille, Saint-Remy-de-Provence, in Patrimoine des bibliothèques de France: un guide des régions, tome -, Provence-Alpes-Cote-d'Azur, Corse, Martinique (en français), 1995, p. 1991. ISBN 2-228-88969-5.
  3. ↑ traduction intégrale en français chez Anthema, novembre 2011, ISBN 9791090445048
  4. ↑ «Contes de Provença» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 2 febrer 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josèp Romanilha
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josèp_Romanilha&oldid=37700940»