Dèficit fiscal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dèficit)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Concepte[modifica]

El dèficit fiscal descriu la situació en la qual les despeses realitzades per l'Estat o altres entitats públiques en un determinat període, normalment un any, superen als seus ingressos.

Quan es parla de dèficit públic s'està fent referència al dèficit del conjunt de les administracions públiques d'un país, així com per exemple si ens referim al cas espanyol; dins del dèficit públic es trobaria una part originada per l'Estat, altra per les Comunitats Autònomes i altra pels Ajuntaments, sent el dèficit públic la suma de totes elles.

Dèficit fiscal a una economia tancada: Se suposa que el govern no té accés a l'endeutament directe amb el públic, ni dins ni fora del país, i que les seues reserves internacionals s'han esgotat. Per tant, l'única opció que li queda és endeutar-se amb el banc central.

Mesura del dèficit[modifica]

La mesura quantitativa del dèficit pressupostari es fa a través de la comptabilitat nacional que dóna la mesura més exacta d'aquest.

El criteri que segueix la Comptabilitat Nacional és un criteri d'obligacions contretes, independent dels pagaments i cobraments efectuats.

Per a amidar la seua importància en una economia es recorre a la ràtio que representa el dèficit sobre el Producte Interior Brut que dóna una idea de la importància i la transcendència d'aquest.

Alguns efectes econòmics[modifica]

Els dèficits pressupostaris -és a dir, una despesa pública addicional a la que pert la recaptació fiscal del període- es consideren de forma tradicional en la política econòmica keynesiana com la via per a estimular la demanda de productes i en general l'activitat econòmica (i, així reduir l'atur) davant situacions de crisis econòmiques, recessió, i, en definitiva, caiguda del consum i la inversió privats. Un increment de la despesa pública en tals condicions de crisi econòmica comporta normalment un efecte sobre l'activitat econòmica (Producció Total, és a dir, Producte Nacional Brut, PNB) multiplicat, degut a les seves repercussions en cadena. El concepte clau aquí és el de 'multiplicador de la Despesa Pública'. Tot i que en determinades ocasions pot no ser així, per l'existència de certes circumstancies de l'economia:

  • Efectes d'expulsió real. Aquest efecte suposa que els increments de la demanda produïts no comporten una major activitat en el país sinó que condueix a un increment de les importacions que són les beneficiades del dèficit. Un exemple d'aquesta situació es va donar en França en els anys 1981 a 1983
  • L'efecte de l'expulsió financera. Alguns economistes creuen que el finançament del dèficit públic mitjançant deute públic pot portar, si es tracta d'una economia aillada, fora dels circuits financers internacionals, a un augment dels tipus d'interès locals, per a les empreses privades del país. La qual cosa podria portar a una relativa escassesa de capitals, que faria que projectes d'inversió i despesa privats no puguin realitzar-se -disminuint l'activitat privada.

Però per a estudiar adequadament els efectes del dèficit pressupostari sobre el nivell d'activitat cal tenir en compte no solament la quantia d'aquest, sinó també de la composició de la despesa pública que es porta a terme, l'estructura del sistema impositiu, el seu finançament (tipus d'endeutament) i també el caràcter conjuntural o permanent de les seues causes.

Dèficit Fiscal d'un territori[modifica]

En un Estat federal o de tipus federal, per dèficit fiscal d'un dels seus territoris constituents (Estats federats, Regions, Comunitats Autònomes, etc.) s'entén la diferència entre l'esforç fiscal dels seus ciutadans -és a dir, els impostos i cotitzacions socials que suporten- i la part d'aquesta recaptació fiscal que els hi retorna de forma directa més indirecta . (I) De forma directa: transferències de fons centrals/federals al govern de la unitat territorial i als seus ajuntaments i demés institucions locals; inversions directes del govern central/federal en el territori; i transferències directes als ciutadans en forma de pensions, subsidis d'atur, etc; així com subvencions a empreses locals). I, (II) de forma indirecta, en forma de -la part proporcional corresponent- dels serveis estatals centrals/federals. Generalment, despeses de de institucions públiques o serveis públics de caràcter centrals/federals, despeses de defensa, ambaixades i acció exterior, etc. Paral·lelament, per superavit fiscal d'un dels territoris s'entén la situació inversa: quan els retorns al territori sumen més que la càrrega fiscal suportada pels seus ciutadans.

Si, com passa generalment, hi han diferències de renda per-càpita entre les diferents unitats federals/autònomes, i els retorns directes es distribueixen rigorosament en funció de la població de cada territori, el resultat serà necessàriament que els territoris amb renda per-càpita superior a la mitja Estatal/Federal presentaran dèficit fiscal; i els territoris de renda per-càpita inferior a la mitja, superàvit. La suma dels diferents dèficits serà igual a la suma dels diferents superàvits. En el primer cas, els estats federats o territoris son aportants nets a la solidaritat interterritorial; els del segon cas, receptors nets d'aquesta.

En qualsevol cas, els respectius dèficits i superàvits comporten implícitament redistribucions de diners, en principi, per equilibrar els territoris comparativament més pobres amb els més rics. Si aquesta redistribució -i per tant els dèficits fiscals de certes Unitats/territoris/Estats federats- és relativament alta, pot provocar efectes des-incentivadors, negatius, en l'economia local d'aquests, i, com a conseqüència, un efecte desfavorable sobre el conjunt de l'Estat/Federació

Vegeu també

Enllaços externs[modifica]

Estats Units
  • Mort i Impostos: 2009 Una representació gràfica pressupost federal discrecional dels Estats Units el 2009, incloent el deute públic. (anglès)