La Maquinista Terrestre i Marítima

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióLa Maquinista Terrestre i Marítima
Entrada de La Maquinista Terrestre i Marítima.JPG
Dades base
Tipus entitat negoci
Sector manufacturing
Història
Fundació 1855
Organització i govern
Seu central 
Altres dades
Premi(s)
Modifica dades a Wikidata
Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió del tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat La Barcelonesa (convertida en Tous, Ascacíbar i Companyia el 1841) fundada en 1838 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, situats en el Raval de Barcelona.[1]

En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinària pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels co-fundadors, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer i José Antonio de Mendiguren. Els seus primers tallers es construïxen en el barri barceloní de la Barceloneta en 1861 amb una superfície total de 17.500 m². amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques del país, i va tenir una repercussió tècnica, econòmica, pràctica, en el paisatge i en l'imaginari col·lectiu i en una nova percepció i ocupació del territori.

Fou la principal constructora d'obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors diesel per a vaixells, de locomotores de vapor, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, el 1895 fou l'encarregada de construir el dic flotant del Port de Barcelona, etc... I al mateix temps, va ser una veritable escola pels enginyers catalans. En 1917 construí la seva segona fàbrica entre els barris Barcelonins de Sant Andreu de Palomar i Bon Pastor (on actualment es troba el Parc de la Maquinista de Sant Andreu) amb una extensió de més de 100.000 m², arribant a una plantilla de 3.000 treballadors.

Cap a 1965 els tallers de la Barceloneta van ser desmantellats, mantenint-se com magatzem de productes que encara que finalitzats no van ser venuts fins a més endavant. Cap a 1993 els tallers de Sant Andreu van ser desmantellats per complet, traslladant-se a uns tallers construïts entre els municipis de Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès, fonent-se amb la també veterana MACOSA i ambdues comprades per la multinacional francesa GEC ALSTHOM, grup que el 1998 va canviar el seu nom per l'actual Alstom.[2]

El 1998 el comitè d'empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona pel manifest dictat el 1993 per tal de preservar les senyes d'identitat de l'empresa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albert Pérez i Núñez, La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa pionera de la industrialització barcelonina
  2. «Historia de Alstom en España» (en castellà i anglès). Web corporativa d'Alstom. [Consulta: 9 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Maquinista Terrestre i Marítima Modifica l'enllaç a Wikidata