Nicolau Tous i Mirapeix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolau Tous i Mirapeix
Biografia
Naixementc. 1810
Barcelona
Mort1892 (81/82 anys)
Activitat
OcupacióEmpresari
Modifica les dades a Wikidata

Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892) fou un empresari català, cofundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, i fill de l'empresari igualadí Nicolau Tous i Soler.[1]

Biografia[modifica]

Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

Nicolau Tous i Mirapeix es va formar en l'ofici de la fosa. Degut a les necessitats de maquinària per a la indústria cotonera catalana, el seu pare el va enviar a formar-se a Alsàcia, on va poder estudiar les novetats d'aquesta indústria.[2]

El 1838 ell i el seu pare van establir La Barcelonesa, un primer taller de construcció de maquinària, en un convent de frares caputxins derruït i desamortitzat a la Rambla del Centre. Es varen beneficiar de la prohibició que havia establert Anglaterra per a l'exportació de maquinària per a filats, que pretenia protegir la supremacia tècnica d'aquell país.[2]

El 1841, juntament amb el seu pare i Celedonio Ascacíbar, va constituir la societat comanditaria Tous, Ascacíbar y Compañía que s'instal·là en el convent desamortitzat de Sant Agustí Nou, al carrer de Sant Pau i que es dedicà a la fabricació de maquinària i peces de fosa. L'empresa es va convertir en una de les principals empreses del sector.[3]

L'any 1855 aquesta empresa es va fusionar amb l'empresa Valentín Esparó y Consocios per crear en La Maquinista Terrestre i Marítima. Nicolau Tous i Mirapeix en fou codirector fins a la mort.[1] En ella hi treballaven entre 1200 i 1500 persones, fabricant màquines de vapor de més de 30000 cavalls de força, calderes de 50,000, motors hidràulics de més de 35000 cavalls, motors per vaixells de guerra i mercants, viaductes de més de 6 km, edificis de ferro incloent diversos mercats barcelonins, i posteriorment locomotores.[2]

Va ser tresorer de la comissió organitzadora de l'exposició de Barcelona del 1860. El 1871-1872 va projectar els ponts de metall de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona, juntament amb l'enginyer Josep Maria Cornet.[1]

Una de les seves frases predilectes fou "La industria no vive del negocio del día; vive del crédito de siempre". Va morir el mes de març de 1892 a Barcelona.[2]

Referències[modifica]