Asland
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Indústria | indústria del ciment |
| Història | |
| Creació | 15 juliol 1901, Barcelona |
| Fundador | Eusebi Güell i Bacigalupi |
| Data de dissolució o abolició | 1993 |
La Companyia General d'Asfalts i Pòrtland o simplement Asland SA fou una empresa cimentera catalana.[1]
La societat la va fundar Eusebi Güell el 15 de juliol de 1901 a Barcelona per comprar les mines, pedreres i salts d'aigua necessaris per a la producció de ciment en general, i específicament el pòrtland. El nom Asland es deriva de les paraules Asfalt i Pòrtland.[2] A finals dels anys 20 produïa unes 300.000 tones anuals.[1] A més a més en aquells temps tenia llaços amb les companyies elèctriques.
Al llarg de la seva història aquesta empresa va explotar el sector del ciment des de les seves fàbriques de Castellar de n'Hug (la Fàbrica de Ciment Asland, actualment un museu, a la vora de la Pobla de Lillet), Montcada (instal·lada el 1917), Sagunt i València; i també tenia factories fora dels països catalans: Villaluenga de la Sagra, Toledo, Còrdova, Niebla i Huelva.[1]
La maquinària de la fàbrica de Montcada de 1917 procedia de la planta que Riegos y Fuerzas del Ebro va muntar per construir la central hidroelèctrica de Talarn. Un cop acabades les obres, va vendre la maquinària a Asland. Des de la fàbrica de Montcada es va subministrar el ciment per a la central hidroelèctrica de Camarasa. El ciment era transportat per tren de la Companyia del Nord fins a Mollerussa, i després, amb el tren de la Sucrera de Menàrguens fins a Balaguer, on el carregaven als Locomòbils i/o trens Renards fins al peu de la presa.[3]
El grup industrial va produir diversos materials per a la construcció: ciment, formigó preparat, ceràmica, guix, etc. així com va comercialitzar tecnologia. També havia tingut una certa activitat immobiliària.[1] El pintor Francesc Planas Doria fou autor d'un quadre que representava la fàbrica situada a Montcada.[4]
Finalment, la companyia fou comprada per la cimentera francesa Lafarge el 1993.[5] Durant un període continuà operant amb la denominació Lafarge Asland.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 68, entrada: "Asland S.A.". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ La Vanguardia, 13/8/2008, Piedra y asfalto
- ↑ Izard Gabarró, Feliu. «El transport del material hidroelèctric cap el Pallars: trens Renard i locomòbils» (pdf), maig 2017. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ La fábrica de Lafarge Cementos en Montcada i Reixac recibe una reproducción del cuadro “Fábrica Asland”, obra del pintor Francesc d'Assís Planas Doria[Enllaç no actiu] 06/04/2011
- ↑ Lafarge lanza una opa sobre el grupo Asland para aumentar su participación del 54%; La Vanguardia; 20 d'abril de 1993 [darrera consulta: 2 d'abril de 2012]; Oferta Pública de adquisición de valores de Asland, S.A.; La Vanguardia; 27 de maig de 1993 [darrera consulta: 2 d'abril de 2012]; Informe del Consejo de Administración de Asland, S.A., en relación a la oferta pública de adquisición de acciones presentada por Lafarge Coppee.; La Vanguardia; 2 de juny de 1993 [darrera consulta: 2 d'abril de 2012]
- ↑ La Vanguardia, 9/9/2004, El Gobierno, dispuesto a ayudar en el rescate de Turquía