Turó de Montcada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaTuró de Montcada
Turó de Montcada 2013.jpg
El Turó de Montcada vist des del Puig Castellar
Tipologia muntanya
Ubicació
Municipi Montcada i Reixac (Vallès Occidental)
Serralada Serra de Collserola
Característiques
Altitud 273,1[1]

41° 28′ 38″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.47719444°N,2.17663889°E / 41.47719444; 2.17663889
Modifica dades a Wikidata

El Turó de Montcada és una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental.

Història[modifica]

L'any 1917 s'hi instal·là una fàbrica de ciment de l'empresa Asland, actualment propietat de Lafarge, que extreu la primera matèria del turó.[2] L'activitat de la cementera va suposar que l'alçada del turó passés dels 300 als 273 metres d'altitud actuals, així com la desaparició d'algunes coves l'ermita de la Mare de Déu de Montcada i les ruïnes del castell de la família dels Montcada degut a esllavissades al terreny l'any 1939.[3] L'any 2013, amb l'explotació ja finalitzada, es va proposar la restauració de la pedrera, recuperant-la ecològica i paisatgísticament. Amb aquest objectiu, l’empresa Lafarge va signar un conveni amb el Fons Mundial per a la Natura WWF-Espanya.[4]

Mineralogia[modifica]

Calcioferrita del Turó de Montcada

A la pedrera on s'extreia el material que explotava l'antiga cimentera Asland, s'hi van trobar mineralitzacions de molts tipus, molt interessants a nivell mineralògic. La zona mineralitzada es concentrava a la part mitjana-baixa de la pedrera, on afloraven les pissarres del Silúric, juntament amb les calcàries. També s'hi trobaven nivells de lidites, fil·lites grises, margues del Caradocià i pissarres plàstiques amb nòduls de fosforita. Són famosos els fosfats d'aquesta pedrera, que van ser descoberts l'any 1995 per membres del Grup Mineralògic Català, ja que es van identificar nombroses espècies.[5] Entre 1996 i 1999 sorgiren grans vetes de variscita en les que es van recollir excel·lents exemplars. Aquests, una vegada polits, van ser emprats en joieria. També se'n van trobar nombrosos exemplars de montgomeryita, calcioferrita i d'altres minerals del grup de l'apatita, principalment carbonatofluorapatita. L'any 2004 es va trobar una bossa de mineralitzacions de coure: crisocol·la, libethenita, pseudomalaquita, malaquita i atzurita. D'aquest jaciment destaca la jarosita, per la seva abundància, i la alumohidrocalcita, pel seu interès mineralògic.[6]

La paragènesi de la pedrera del Turó és força variada:[6][7]

Referències[modifica]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. GEC, Montcada
  3. «Turó de Montcada i Font de Mitja Costa». Itineraris de natura i culturals per Montcada p. 2. Ajuntament de Montcada i Reixac. [Consulta: 11 agost 2014].
  4. «Una proposta de pla d’ús públic pel turó de Montcada». Parc de Collserola. [Consulta: 14 agost 2013].
  5. «El Turó de Montcada. Història, Mineria i Mineralogia». Mineralogistes de Catalunya, VII, 1, 1997, pàg. 34-55.
  6. 6,0 6,1 Rosell Riba, Joan; Garrido Rufaste, Josep Lluís «Els minerals del Turó de Montcada». Revista de Minerales. GMC [Barcelona], III, 2, octubre 2006, pàg. 16-20. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 9 agost 2014].
  7. «Montcada hill quarry (Pedrera del Turó de Montcada)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 agost 2014].

Bibliografia[modifica]

  • CENDÓN, D.I., CENDÓN, J.F. (1997): Huntita del Turó de Montcada. Moncada i Reixac (Barcelona). Mineralogistes de Catalunya, vol. VII, 1. p. 59.
  • MATA, J.M. (1990). Els minerals de Catalunya. Inst. Est. Catalans. Arxius de la Secció de Ciències. 93. Barcelona.
  • ROSELL, J. (1997): El Turó de Montcada. Història, Mineria i Mineralogía (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Mineralogistes de Catalunya, vol. VII, 1. pp. 34-55.

Enllaços externs[modifica]