Calcantita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCalcantita
ChalcanthitefranceII.jpg
Calcantita amb guix, mina Canaveille, Pirineus orientals francesos
Fórmula química CuSO4·5H2O
Localitat tipus Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CB.20
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.04
Dana 29.6.7.1
Heys 25.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Hàbit cristal·lí típicament estalactític, incrustat, reniforme o massiu. Els cristalls naturals són rars, sent prismàtics curts o tabulars
Estructura cristal·lina a = 6.11 Å, b = 10.673 Å, c = 5.95 Å; α = 97.58°, β = 107.17°, γ = 77.55°; Z = 2
Simetria triclínica 1 pinacoide
Color verd, verd-blau, blau clar, o blau fosc; incolor a blau clar en llum transmesa
Macles rarament forma macles cruciformes, amb els vèrtexs [001] i [100] en un cristall, respectivament paral·lels a [100] i [001] a l'altre cristall i {010} en comú-
Exfoliació {110} imperfecta
Fractura concoidal
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2.12 - 2.3
Densitat 2,2 a 2,3
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,514 nβ = 1,537 nγ = 1,543
Birefringència δ = 0.029
Angle 2V mesurat: 56°, calculat: 56°
Dispersió òptica r < v
Solubilitat soluble en aigua, tenyint-la de blau
Impureses comunes Fe, Mg, Co
Altres característiques tòxica
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1853
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La calcantita (del grec jalkos, coure i anthos, flor) és un mineral de la classe dels sulfats amb un gran contingut en coure, descrit per primera vegada pel mineralogista alemany Wolfgang Franz von Kobell.

Característiques[modifica]

La calcantita és un mineral hidrosoluble. És un pentahidrat i el membre més comú d'un grup de sulfats hidratats similars, anomenat grup calcantita. Cristal·litza en el sistema triclínic, tot i que acostuma a trobar-se recristal·litzat en forma de crostes degut a la seva hidrosolubilitat. Acostuma a trobar-se en hàbit típicament estalactític, en incrustacions, reniforme o massiu. La seva duresa és força baixa, 2,5 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcantita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Molts exemplars de calcantita posats a la venda (per exemple a les subhastes en línia), generalment ben cristal·litzats, són creats artificialment.

Formació i jaciments[modifica]

Al tractar-se d'un mineral hidrosoluble, només es troba en llocs molt secs. Es presenta formant estalactites de fins a un metre de longitud en Bisbee, Arizona, Estats Units, i a Riotinto, Huelva. Altres jaciments d'interès són a Chuquicamata (Xile), i a Rupelo, Villaespasa i Campolara (Burgos); a Cerro Minado (Múrcia) ia Sant Feliu de Buixalleu, Girona. Atès que la calcantita es troba en dipòsits oxidats d'altres minerals de coure, es troba habitualment associada a altres minerals, com la calcita i la seva polimorfa, l'aragonita, tots dos CaCO3, la brochantita, CU4(SO4)(OH)6, la calcopirita, CuFeS2, la mMalaquita, Cu2(CO3)(OH)2 i la melanterita, FeSO4·7H2O.

Grup calcantita[modifica]

El grup de la calcantita està format per quatre espècies que tenen una fórmula química que segueix el patró M2+SO4·5H2O, on M potser magnesi, manganès, ferro o coure. També se sap que existeixen selenats sintètics isotípics que en podrien formar part si es trobessin en estat natural.[2]

Espècie Fórmula
Calcantita CuSO4·5H2O
Jôkokuïta MnSO4·5H2O
Pentahidrita MgSO4·5H2O
Sideròtil FeSO4·5H2O

Varietats[modifica]

La phillipita és l'única varietat que es coneix de la calcantita, i es tracta probablement d'una calcantita fèrrica impura, amb fórmula Cu3Fe3+2(SO4)6·40H2O. Ha sigut trobada a la província de Santiago, Xile, i a Festa, Trento, Itàlia.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcantita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Chalcanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
  2. «Chalcanthite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 juliol 2017].
  3. «Phillipite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].