Vés al contingut

Quenstedtita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralQuenstedtita

Cristalls de quenstedtita (violeta) amb calcantita (blau) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe₂(SO₄)₃·11H₂O
EpònimFriedrich August von Quenstedt Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTierra Amarilla, Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.65
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.65 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.8.5.1
Heys25.10.11
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 6,184(5) Å; b = 23,6(2) Å; c = 6,539(5) Å; α = 94,18(8)°; β = 101,73(8)°; γ = 96,27(8)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialp1
Colorblanc a violeta molt clar, violeta-vermell
Maclescomunes en {010}
Fracturafibrosa
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorsubvítria, sedosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,11 a 2,15 g/cm³ (mesurada); 2,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,547 nβ = 1,566 nγ = 1,594
Birefringènciaδ = 0,047
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 82°
Dispersió òpticaforta r
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1888
SímbolQst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La quenstedtita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista alemany Friedrich August von Quenstedt (1809-1889).

Característiques

[modifica]

La quenstedtita és un sulfat de fórmula química Fe₂(SO₄)₃·11H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es tracta d'una espècie vàlida aprovada abans de la creació de l'Associació Mineralògica Internacional, i que es coneix des de l'any 1889.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural de París (França).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descrita a partir d'unes mostres recollides a Tierra Amarilla, a prop de la ciutat de Copiapó (Regió d'Atacama, Xile), on es troba en forma de petits cristalls semblants al guix d'un color violeta vermellós, de fins a 5 mm de llarg, 1-2 mm d'ample i 1 mm de gruix. Es tracta d'un mineral poc comú format a la zona oxidada dels dipòsits minerals rics en pirita, especialment a les regions àrides.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Quenstedtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r desembre 2023].
  2. «Quenstedtite Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 1r desembre 2023].
  3. «Quenstedtite». Mineral Data Publishing. [Consulta: 1r desembre 2023].