Romboclasa
 Romboclasa | |
|---|---|
| Fórmula química | (H₅O₂)Fe3+(SO₄)₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Smolník (Schmöllnitz; Schmölnitz; Szomolnok), Districte de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.55  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.1.1.1 |
| Heys | 25.10.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,72Å; b = 18,33Å; c = 5,42Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blau, incolor, blanc, groc, verd clar, gris; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {001} perfecta; en {110} bona |
| Fractura | concoidal, fibrosa |
| Tenacitat | elàstica |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | subvítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,23 g/cm³ (mesurada); 2,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,534 nβ = 1,553 nγ = 1,638 |
| Birefringència | δ = 0,104 |
| Angle 2V | mesurat: 27°, calculat: 54° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Rbc |
| Referències | [1] |
La romboclasa és un mineral de la classe dels sulfats. El nom prové del llatí rhombus, rombe, més el mot grec klasis, trencar, en al·lusió a la seva exfoliació basal i a la forma dels cristalls.[1]
Característiques[modifica]
La romboclasa és un sulfat de fórmula química (H₅O₂)Fe3+(SO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls tabulars prims que mostren {001}, {010}, {100}, {111}, {011}, i també han estat observades altres formes de modificació, donant un contorn ròmbic, de fins a 2 cm; es pot estirar radialment en estalactites.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la romboclasa pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
La romboclasa és un mineral secundari poc freqüent format per l'alteració de la pirita, especialment en climes àrids; típicament d'origen post-miner.[2] Va ser descoberta a Smolník, al Districte de Gelnica (Regió de Košice, Eslovàquia). També ha estat descrita a Alemanya, Austràlia, Àustria, Bolívia, Espanya, els Estats Units, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Macedònia del Nord, el Perú, Polònia, la República Txeca, Romania, Rússia, Suïssa, el Tajikistan, Ucraïna, Xile, la Xina i Mart.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: szomolnokita, copiapita, römerita, voltaïta, epsomita, halotriquita, melanterita, calcantita i pirita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Romboclasa» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rhomboclase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 17 juliol 2017].