Voltaïta
 Voltaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂Fe²⁺₅Fe³⁺₃Al(SO₄)₁₂(H₂O)₁₈ |
| Epònim | Alessandro Volta |
| Localitat tipus | Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 – Anhang |
| Dana | 29.9.1.1 |
| Heys | 25.11.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 27,254(8) Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | fd3c |
| Color | verd a negre verdós; oli d'oliva a verd clar en llum transmesa |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | sedosa, resinosa |
| Color de la ratlla | verd-gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 2,645 g/cm³ (mesurada); 2,663 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,593 a 1,608 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1841 |
| Símbol | Vlt |
| Referències | [1] |
La voltaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la voltaïta. Rep el seu nom del físic italià Alessandro Volta (1745-1827).
Característiques
[modifica]La voltaïta és un sulfat de fórmula química K₂Fe²⁺₅Fe³⁺₃Al(SO₄)₁₂(H₂O)₁₈.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. És l'anàleg amb Fe²⁺ de la magnesiovoltaïta i amb K-Fe²⁺ de l'amoniomagnesiovoltaïta.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a les fumaroles i solfatares com a producte d'alteració de dipòsits rics en pirita en regions àrides. Va ser descoberta a la solfatara di Pozzuoli, un cràter volcànic situat al centre de la caldera dels Camps Flegreus, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia),[3] normalment associada a halotriquita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) i a les mines d'alum de La Vilella Alta (Priorat).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Voltaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 20 juliol 2025].
- ↑ «Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Naples, Campania, Italy». Mindat. [Consulta: 10 desembre 2023].
- ↑ «Voltaite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 febrer 2024].