Boussingaultita
 Boussingaultita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)₂Mg(SO₄)₂(H₂O)₆ |
| Epònim | Jean Baptiste Boussingault |
| Localitat tipus | Travale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.13 |
| Dana | 29.3.7.2 |
| Heys | 25.3.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {_201} |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,722 g/cm³ (mesurada); 1,722 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Angle 2V | mesurat: 51° |
| Dispersió òptica | perceptible r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1864 |
| Símbol | Bsg |
| Referències | [1] |
La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).
Característiques
[modifica]La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Mg(SO₄)₂(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
- ↑ «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].