Boussingaultita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBoussingaultita
Fórmula química (NH4)2Mg(SO4)2·6H2O
Epònim Jean Baptiste Boussingault
Localitat tipus Travale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.19
Dana 29.3.7.2
Heys 25.3.17
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 9,324(7) Å; b = 12,597(9) Å; c = 6,211(5) Å; β = 107,1°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor, rosa-groguenc; incolor en llum transmesa
Exfoliació perfecta en {_201}
Duresa 2
Lluïssor sedosa
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Densitat 1,722 g/cm3 (mesurada); 1,722 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,472 nβ = 1,473 nγ = 1,479
Birefringència δ = 0,007
Angle 2V mesurat: 51°
Dispersió òptica perceptible r > v
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1864
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La boussingaultita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom en honor del químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887).

Característiques[modifica]

La boussingaultita és un sulfat de fórmula química (NH4)2Mg(SO4)2·6H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mohrita, en la que el magnesi es va substituint per ferro.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boussingaultita pertany a "07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevilleïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es pot originar com a producte d'alteració, per hidratació, de l'efremovita. Es troba en fumaroles d'àcid bòric. Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia).

Referències[modifica]

  1. «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
  2. «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].