Goldichita
 Goldichita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KFe3+(SO₄)₂·4H₂O |
| Localitat tipus | mina Dexter No. 7, Calf Mesa, Districte de San Rafael (San Rafael Swell), Comat d'Emery, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.16 |
| Dana | 29.5.2.1 |
| Heys | 25.11.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,387(6) Å; b = 10,486(6) Å; c = 9,086(5) Å; β = 101,68(7)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd groguenc clar |
| Exfoliació | perfecte - en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,43 g/cm³ (mesurada); 2,461 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,582 a 1,584 nβ = 1,602(2) nγ = 1,629 a 1,639 |
| Birefringència | δ = 0,047 a 0,055 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 75° to 82° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1955 |
| Símbol | Gol |
| Referències | [1] |
La goldichita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de Samuel Stephen Goldich (1909-2000), mineralogista nord-americà de la Universitat de Minnesota i cap fundador de la Branca de la geologia de l'isòtop del Servei Geològic dels Estats Units.[1]
Característiques[modifica]
La goldichita és un sulfat de fórmula química KFe3+(SO₄)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Apareix com a cristalls en forma de llistó acabat individual o doblement, de fins a 4 mm, aplanats a {100} i allargats al llarg de [001], amb dominants {011}, {100} i {110}; aquests dos últims poden ser estriats paral·lelament a [001]; també apareix en clústers paral·lels i radiants, agregats en incrustacions.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la goldichita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.
Formació i jaciments[modifica]
La goldichita es forma en fragments cimentants en enderrocs de pendents d'un dipòsit d'urani, piritífer, oxidant, del tipus de l'altiplà del Colorado (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); també es forma en recobriments de les parets de les mines en un dipòsit de sofre argil·lat format per l'activitat d'una fumarola subterrània (mina Santa Bárbara, Argentina). També ha estat descrita a l'illa de Saba, Grècia, Itàlia, el Perú, Rússia i Xile.[1]
Ha estat trobada associada a altres minerals com: alunogen, coquimbita, copiapita, halotrichita (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); metavoltina, hexahidrita, ferrinatrita, krausita, halotrichita, voltaïta, sofre, sideronatrita, alunogen i halita (mina Santa Bábara, Argentina).[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goldichita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Goldichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Golfichite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 juliol 2017].