Goldichita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralGoldichita
Fórmula química KFe3+(SO4)2·4H2O
Localitat tipus mina Dexter No. 7, Calf Mesa, Districte de San Rafael (San Rafael Swell), Comat d'Emery, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CC.40
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.16
Dana 29.5.2.1
Heys 25.11.8
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 10,387(6) Å; b = 10,486(6) Å; c = 9,086(5) Å; β = 101,68(7)°
Simetria 2/m - prismàtica
Color verd groguenc clar
Exfoliació perfecte - en {100}
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Densitat 2,43 g/cm3 (mesurada); 2,461 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,582 a 1,584 nβ = 1,602(2) nγ = 1,629 a 1,639
Birefringència δ = 0,047 a 0,055
Pleocroisme feble
Angle 2V mesurat: 82°, calculat: 75° to 82°
Dispersió òptica r > v forta
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1955
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La goldichita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de Samuel Stephen Goldich (1909-2000), mineralogista nord-americà de la Universitat de Minnesota i cap fundador de la Branca de la geologia de l'isòtop del Servei Geològic dels Estats Units.[1]

Característiques[modifica]

La goldichita és un sulfat de fórmula química KFe3+(SO4)2·4H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Apareix com a cristalls en forma de llistó acabat individual o doblement, de fins a 4 mm, aplanats a {100} i allargats al llarg de [001], amb dominants {011}, {100} i {110}; aquests dos últims poden ser estriats paral·lelament a [001]; també apareix en clústers paral·lels i radiants, agregats en incrustacions.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la goldichita pertany a "07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Formació i jaciments[modifica]

La goldichita es forma en fragments cimentants en enderrocs de pendents d'un dipòsit d'urani, piritífer, oxidant, del tipus de l'altiplà del Colorado (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); també es forma en recobriments de les parets de les mines en un dipòsit de sofre argil·lat format per l'activitat d'una fumarola subterrània (mina Santa Bárbara, Argentina). També ha estat descrita a l'illa de Saba, Grècia, Itàlia, el Perú, Rússia i Xile.[1]

Ha estat trobada associada a altres minerals com: alunogen, coquimbita, copiapita, halotrichita (mina Dexter No. 7, Utah, EUA); metavoltina, hexahidrita, ferrinatrita, krausita, halotrichita, voltaïta, sofre, sideronatrita, alunogen i halita (mina Santa Bábara, Argentina).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Goldichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 «Golfichite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 juliol 2017].