Polihalita
 Polihalita | |
|---|---|
 Polihalita | |
| Fórmula química | K₂Ca₂Mg(SO₄)₄·2H₂O |
| Epònim | poly- (en)  i sal  |
| Localitat tipus | Ischler Salzberg (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CC.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.20 |
| Dana | 29.4.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | típicament fibrós, foliat, massiu; rarament cristalls tabulars |
| Estructura cristal·lina | a = 6.95 Å, b = 8.88 Å, c = 6.95 Å; α = 104.06°, β = 113.94°, γ = 101.15°; Z = 4 |
| Grup puntual | triclínica pinacoidal P1 |
| Color | blanc, groguenc, gris o vermell carnós |
| Macles | característicament polisintètica en {010}, {100} |
| Exfoliació | {101} excel·lent |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca a blanca vermellosa |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,78 |
| Densitat | 2,77 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.546 - 1.548 nβ = 1.558 - 1.562 nγ = 1.567 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Angle 2V | mesurat: 60° a 62° |
| Solubilitat | soluble en aigua, amb precipitació de guix i potser singenita |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Plhl |
| Referències | [1] |
La polihalita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec polis (diversos) i hal (sal). Va ser descoberta l'any 1818 en una mina prop de Bad Ischl, a l'Alta Àustria (Àustria).
Característiques[modifica]
La polihalita és un sulfat hidratat de potassi, calci i magnesi. Cristal·litza en el sistema triclínic en un hàbit típicament fibrós, de vegades foliat o massiu. Rarament forma cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3,5, i la seva ratlla és blanca o vermellosa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polihalita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en els dipòsits sedimentaris de sal oceànica, on és un mineral molt comú i pot ser el principal component en quantitats industrials. Es forma en aquests dipòsits a partir del guix en presència de solucions riques en magnesi i potassi. Més rarament també s'ha trobat com a producte volcànic, en sublimats de fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, glauberita, carnallita, kieserita, langbeinita o vanthoffita.
Referències[modifica]
- ↑ «Polyhalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
- http://webmineral.com/data/Polyhalite.shtml
- http://mineral.galleries.com/minerals/sulfates/polyhali/polyhali.htm Arxivat 2008-08-21 a Wayback Machine.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polihalita |