Polihalita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralPolihalita
History museum of Truskavets 081.jpg
Polihalita
Fórmula química K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O
Localitat tipus Ischler Salzberg
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.CC.65
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CC.65
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.20
Dana 29.4.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Hàbit cristal·lí típicament fibrós, foliat, massiu; rarament cristalls tabulars
Estructura cristal·lina a = 6.95 Å, b = 8.88 Å, c = 6.95 Å; α = 104.06°, β = 113.94°, γ = 101.15°; Z = 4
Simetria triclínica pinacoidal P1
Color blanc, groguenc, gris o vermell carnós
Macles característicament polisintètica en {010}, {100}
Exfoliació {101} excel·lent
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca a blanca vermellosa
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,78
Densitat 2,77
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.546 - 1.548 nβ = 1.558 - 1.562 nγ = 1.567
Birefringència δ = 0,021
Angle 2V mesurat: 60° a 62°
Solubilitat soluble en aigua, amb precipitació de guix i potser singenita
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La polihalita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec polis (diversos) i hal (sal). Va ser descoberta l'any 1818 en una mina prop de Bad Ischl, a l'Alta Àustria (Àustria).

Característiques[modifica]

La polihalita és un sulfat hidratat de potassi, calci i magnesi. Cristal·litza en el sistema triclínic en un hàbit típicament fibrós, de vegades foliat o massiu. Rarament forma cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3,5, i la seva ratlla és blanca o vermellosa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polihalita pertany a "07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en els dipòsits sedimentaris de sal oceànica, on és un mineral molt comú i pot ser el principal component en quantitats industrials. Es forma en aquests dipòsits a partir del guix en presència de solucions riques en magnesi i potassi. Més rarament també s'ha trobat com a producte volcànic, en sublimats de fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, glauberita, carnallita, kieserita, langbeinita o vanthoffita.

Referències[modifica]

  1. «Polyhalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polihalita Modifica l'enllaç a Wikidata