Leightonita

Leightonita
Fórmula química	K₂Ca₂Cu(SO₄)₄·2H₂O
Localitat tipus	Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.70
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.70
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.14
Dana	29.4.5.2
Heys	25.2.18
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Color	blau clar, greenish-blue; blau clar en llum transmesa
Macles	macles lamel·lars repetides en (100) i (010)
Exfoliació	no observada
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,95 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,578 nβ = 1,587 nγ = 1,595
Birefringència	δ = 0,017
Angle 2V	mesurat: 86°, calculat: 86°
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1938
Símbol	Lgh
Referències

La leightonita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Tomas Leighton, professor de mineralogia de la Universitat de Santiago de Xile.

Característiques

La leightonita és un sulfat de fórmula química K₂Ca₂Cu(SO₄)₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leightonita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Chuquicamata, al districte homònim de Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com la kröhnkita i l'atacamita. També ha estat descrita en una altra localitat xilena, a Caracoles, a la província de Tocopilla (també a Antofagasta); a Europa ha estat trobada a l'àrea de Brixlegg - Schwaz, al Tirol del Nord (Àustria), i a Visdalen (Oppland, Noruega); i a una localitat africana, a la mina Tsumeb, a Namíbia.