Vés al contingut

Cianocroïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCianocroïta
Fórmula químicaK₂Cu(SO₄)₂·6H₂O
Epònimblau fosc i color Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.60 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.3.6.2
Heys25.2.15
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,09Å; b = 12,14Å; c = 6,18Å; β = 104,47°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorblau verdós
Exfoliacióperfecta en {_201}
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Densitat2,224 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,484 nβ = 1,486 nγ = 1,502
Birefringènciaδ = 0,018
Angle 2Vmesurat: 46°, calculat: 48°
Dispersió òpticar > v a r < v forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1855
SímbolCyc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cianocroïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom del grec κυανός, blau, i χρώσις, coloració, en al·lusió al seu color.

Característiques

[modifica]

La cianocroïta és un sulfat de fórmula química K₂Cu(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianocroïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània, Itàlia, l'any 1855. Des de llavors només ha estat descrita en altres tres indrets arreu del planeta: a la mina Giant Mascot, a Hope (Colúmbia Britànica, Canadà), a Làurion (Grècia), i al volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia).

Referències

[modifica]
  1. «Cyanochroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].