Cianocroïta
 Cianocroïta | |
|---|---|
| Fórmula química | K₂Cu(SO₄)₂(H₂O)₆ |
| Epònim | blau fosc i color  |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.13 |
| Dana | 29.3.6.2 |
| Heys | 25.2.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,09Å; b = 12,14Å; c = 6,18Å; β = 104,47° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | blau verdós |
| Exfoliació | perfecta en {_201} |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,224 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,484 nβ = 1,486 nγ = 1,502 |
| Birefringència | δ = 0,018 |
| Angle 2V | mesurat: 46°, calculat: 48° |
| Dispersió òptica | r > v a r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1855 |
| Símbol | Cyc |
| Referències | [1] |
La cianocroïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom del grec κυανός, blau, i χρώσις, coloració, en al·lusió al seu color.
Característiques
[modifica]La cianocroïta és un sulfat de fórmula química K₂Cu(SO₄)₂(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianocroïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània, Itàlia, l'any 1855. Des de llavors només ha estat descrita en altres tres indrets arreu del planeta: a la mina Giant Mascot, a Hope (Colúmbia Britànica, Canadà), a Làurion (Grècia), i al volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia).
Referències
[modifica]- ↑ «Cyanochroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 9 juliol 2025].