Coquimbita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCoquimbita
Coquimbite-112484.jpg
Coquimbita del districte San Rafael, Utah, Estats Units
Fórmula química Fe2-xAlx(SO4)3·9H2O, x~0,5
Epònim Regió de Coquimbo
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CB.50
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.08
Dana 29.8.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics curts, cristalls pirmidals {1011}. Massiu, granular
Color verdós, blavós a violeta clar
Exfoliació {1101} imperfecta, difícil en {1010}
Fractura subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent
Densitat mesurada 2,11 g/cm3, calculada 2,12 g/cm3
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,539; nε = 1,548
Birefringència δ = 0,009
Pleocroisme no
Solubilitat en aigua freda i en alguns àcids
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La coquimbita és un mineral de ferro(III) de la classe dels sulfats. Va rebre aquest nom l'any 1841 per August Breithaupt per la província de Coquimbo (Xile), la seva localitat tipus. És un mineral dimorf de la paracoquimbita i visualment indistinguible de l'aluminocoquimbita. Pertany i dóna nom al grup coquimbita de minerals.[2]

Característiques[modifica]

La coquimbita és un sulfur de ferro amb fórmula química Fe2-xAlx(SO4)3·9H2O, sent x~0,5. La seva fórmula idealitzada és Fe2(SO4)3·9H2O, amb impureses d'alumini. Cristal·litza en el sistema trigonal i la seva lluentor és vítria. És un mineral soluble en aigua freda i en àcids minerals freds. Si s'escalfa una solució amb aigua es descompon aquesta solució amb precipitació d'òxid de ferro(III) hidratat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coquimbita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació[modifica]

La coquimbita es forma en zones de meteorització secundària de dipòsits de sulfurs de ferro a les regions àrides. Poques vegades en fumaroles.

Varietats[modifica]

Es coneix una varietat de coquimbita anomenada coquimbita alumínica amb un contingut major d'alumini que en la mateixa coquimbita. Ha estat trobada a Jerome, Arizona, Estats Units.[3]

Grup coquimbita[modifica]

El grup coquimbita de minerals està compost per tres espècies de minerals: la coquimbita, la qual dóna nom al grup, la paracoquimbita i l'aluminocoquimbita.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coquimbita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
  2. 2,0 2,1 «Coquimbite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
  3. «Aluminous Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].