Vés al contingut

Rozenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRozenita
Fórmula químicaFe2+SO₄•4(H₂O)
EpònimZygmunt Rozen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.06.06.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic - prismàtic H-M Símbol (2/m) Space Group: P 21/n
Hàbit cristal·lícom concrecions i nòduls; sovint com eflorescències en pols o capes sobre la melanterita
Colorincolor, blanc, verd pàl·lid
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria
Color de la ratllavlanca
Diafanitatsemitransparent
Gravetat específica2.29
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.526 - 1.528 nβ = 1.536 - 1.537 nγ = 1.541 - 1.545
Solubilitatsoluble en aigua
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1963 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolRzn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La rozenita és un mineral sulfat de ferro poc comú, amb fórmula química Fe2+SO₄·4(H₂O). Pertany i dona nom al grup de la rozenita.

Es presenta com mineral secundari, que es forma sota humitat baixa a menys de 21 °C com a alternativa sense coure al mineral melanterita el qual és una alteració post mina de la pirita i la marcassita. També es presenta la rozenita en sediments lacustres i dipòsits de carbó. Els minerals associats inclouen la melanterita, epsomita, jarosita, guix, sofre, pirita, marcassita i la limonita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rozenita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Va ser descrita per primera vegada el 1960 a les Munyanyes Ornak, a les Muntanyes Tatra occidentals, Małopolskie, Polònia. Reben el nom del mineralòleg polonès Zygmunt Rozen (1874–1936).[1][2]

Referències

[modifica]