Rozenita
 Rozenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe²⁺(SO₄)(H₂O)₄ |
| Epònim | Zygmunt Rozen |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.02 |
| Dana | 29.06.06.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic - prismàtic H-M Símbol (2/m) Space Group: P 21/n |
| Hàbit cristal·lí | com concrecions i nòduls; sovint com eflorescències en pols o capes sobre la melanterita |
| Color | incolor, blanc, verd pàl·lid |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | vlanca |
| Diafanitat | semitransparent |
| Gravetat específica | 2.29 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.526 - 1.528 nβ = 1.536 - 1.537 nγ = 1.541 - 1.545 |
| Solubilitat | soluble en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1963 s.p. |
| Símbol | Rzn |
| Referències | [1][2][3] |
La rozenita és un mineral sulfat de ferro poc comú, amb fórmula química Fe²⁺(SO₄)(H₂O)₄.[4] Pertany i dona nom al grup de la rozenita.
Es presenta com mineral secundari, que es forma sota humitat baixa a menys de 21 °C com a alternativa sense coure al mineral melanterita el qual és una alteració post mina de la pirita i la marcassita. També es presenta la rozenita en sediments lacustres i dipòsits de carbó. Els minerals associats inclouen la melanterita, epsomita, jarosita, guix, sofre, pirita, marcassita i la limonita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rozenita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Va ser descrita per primera vegada el 1960 a les Munyanyes Ornak, a les Muntanyes Tatra occidentals, Małopolskie, Polònia. Reben el nom del mineralòleg polonès Zygmunt Rozen (1874–1936).[1][2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/rozenite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ 2,0 2,1 http://www.mindat.org/min-3469.html Mindat.org
- ↑ http://webmineral.com/data/Rozenite.shtml Webmineral data
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 20 juliol 2025].