Jarosita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralJarosita
Jarosite-114913.jpg
Cristall de 2mm. del barranc del Jaroso, Almeria, Espanya
Fórmula química KFe3+3(SO4)2(OH)6
Epònim Jaroso Ravine i lloc de descobriment
Localitat tipus Jaroso Ravine
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.BC.10
Nickel-Strunz 8a ed. VI/B.11
Dana 30.2.5.1
Heys 25.11.9
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí cristalls generalment pseudocúbics o tabulars, també com crostes granulars, nòduls, masses fibroses o concrecions
Estructura cristal·lina a = 7.304 Å, c = 17.268 Å; Z = 3
Simetria trigonal 3 2/m hexagonal escalenohedral
Massa molar 500.8 g
Color groc, marró, marró fosc, ocre
Exfoliació imperfecta
Fractura desigual a concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3,5
Lluïssor fortament vítria
Color de la ratlla groga
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,9 a 3,3
Densitat 3,1 a 3,3
Propietats òptiques uniaxial (-), generalment anormalment biaxial amb un molt petit angle 2V
Índex de refracció nω = 1.815 to 1.820; nε = 1.713 to 1.715
Birefringència 0,102 a 0,105
Pleocroisme E incolor, groc molt pàl·lid, pàl·lid o groc verdós, O profund color groc marró o vermellós daurat
Fluorescència no fluorescent
Solubilitat insoluble en aigua, soluble in HCl
Impureses comunes Na, Ag, Pb
Altres característiques fortament piroelèctrica
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1987 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La jarosita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta originàriament el 1852 per August Breithaupt al barranc del Jaroso, a la serra d'Almagrera (Almeria), Espanya. També és coneguda amb el nom de pedra d'alum. Pertany al grup alunita de minerals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La jarosita és un mineral compost de sulfat de potassi i ferro hidratat bàsic, la fórmula química de la qual és KFe3+3(SO4)2(OH)6. Té una estructura cristal·lina trigonal i és trencadissa, amb fractura basal. La seva duresa oscil·la entre 2,5 a 3,5 en l'escala de Mohs, i té una gravetat específica de 3,15 a 3,26. A vegades, es pot confondre amb la limonita o goetita, amb les quals es troba comunament en el gossan. La jarosita és un anàleg de ferro del sulfat d'alumini i potassi, l'alunita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la natrojarosita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jarosita pertany a "07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran", juntament amb els minerals següents: ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

S'utilitza com a hemostàtic després de l'afaitat i s'havia fet servir com a cosmètic en l'antic Egipte o com a pigment groc per a decorar els murs del temple de Karnak.[3]

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Aquest mineral es forma en dipòsits de mena per l'oxidació de sulfurs de ferro. L'aparició de jarosita al sòl s'associa a les aigües termals de caràcter àcid (pH per sota de 6); per tant, la seva presència indica l'existència d'aigua durant la seva formació.

L'any 2004, el ròver Opportunity va detectar jarosita a Mart amb un espectròmetre Mössbauer, cosa que es va interpretar com una prova de l'existència de grans quantitats d'aigua líquida a Mart en el passat.[4]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat jarosita a les mines de Rocabruna, a Bruguers (Gavà, Garraf), a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a la pedrera Rialls (Tordera), a la pedrera Berta (El Papiol, Baix Llobregat), al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon), a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina La Cresta (Bellmunt del Priorat), a la mina Botalaria (Borriol), a San José (Chóvar), a la mina La Murta (Vall d'Uixó), a Argelers de la Marenda (Serra de l'Albera), a Fontcouverte (Caixas), a Oms i a Roca Gelera (Reiners).

Recentment, s'han descobert unes misterioses esferes d'argila de fins a 5 centímetres de diàmetre cobertes de jarosita, sota el temple de la Serp Emplumada, una antiga piràmide escalonada de sis nivells que es troba a Mèxic.[5]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de jarosita:

  • La calcio-jarosita, una varietat amb calci de la jarosita, amb fórmula CaFe3+6(SO4)4(OH)12, que probablement es tracta d'una jarosita amb impureses.[6]
  • La kolosorukita, una varietat de jarosita amb un baix contingut de Fe3+, descrita originàriament a Kolosoruk, Bohèmia, República Txeca.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jarosita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  3. Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall. Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136373853. 
  4. Kotler, J. Michelle; Hinman, Nancy W.; Richardson, C. Doc; Conly, Andrew G.; Scott, Jill R. «Laboratory simulations of prebiotic molecule stability in the jarosite mineral group; end member evaluation of detection and decomposition behavior related to Mars sample return» (en anglès). Planetary and Space Science, 57, 12, octubre 2009, pàg. 1381-1388. DOI: 10.1016/j.pss.2009.06.019.
  5. Lorenzi, Rossella «Robot Finds Mysterious Spheres in Ancient Temple» (en anglès). News Discovery, 29-04-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  6. «Calcium-Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  7. «Kolosorukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].