Caledonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCaledonita
Caledonite-Diaboleite-177582.jpg
Caledonita amb diaboleita, d'Arizona, Estats Units
Fórmula química Pb5Cu2[(OH)6 CO3 (SO4)3]
Localitat tipus Leadhills, South Lanarkshire, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.BC.50
Nickel-Strunz 9a ed. 7.BC.50
Nickel-Strunz 8a ed. VI/B.09
Dana 32.3.2.1
Heys 12.2.15
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics típicament estriats o tabulars; agregats radials
Estructura cristal·lina a = 20.089(7) Å, b = 7.146(3) Å, c = 6.56 Å; Z = 2
Simetria mm2 - ortoròmbica piramidal
Color verd fosc, blau verdós; verd blavós clar en llum transmesa.
Macles no se n'han descrit
Exfoliació [001] perfecta; [100] distinta. Incompleta en {100} i {101}.
Fractura desigual i irregular
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor vítria, grassa, resinosa
Color de la ratlla blau verdosa a blanc blavós; més clara que el color del mineral que es ratlla,
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 5.6 - 5.8
Densitat 5,75 a 5,77 g/cm3 (mesurada); 5,689 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.818(3) nβ = 1.866(3) nγ = 1.909(3)
Birefringència δ = 0.091
Pleocroisme feble
Angle 2V mesurat: 85°; calculat: 84°
Dispersió òptica molt dèbil r < v
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1832
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La caledonita és un mineral sulfat. Va ser descoberta el 1832 i nomenada a partir del terme Caledònia, un antic nom d'Escòcia, en al·lusió al lloc on va ser descoberta inicialment aquesta espècie.

Cristall de caledonita de la mina Kirki, Xánthi, Grècia

Característiques[modifica]

Químicament és un sulfat-carbonat hidroxilat de coure i plom, format per oxidació. La seva duresa a l'escala de Mohs està entre 2,5 i 3, i la seva fractura és desigual. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caledonita pertany a "07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral rar, trobat com mineral secundari en les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de coure, on forma crostes sobre aquests minerals. Sol trobar-se, per tant, associat a minerals del coure i plom com: malaquita, cerussita, linarita, anglesita. És una espècie cobejada pels col·leccionistes per la bellesa i colorit dels seus cristalls, fins i tot en hàbit massiu. A més pot ser utilitzada com a mena del coure i plom per extreure'n aquests metalls.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caledonita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Caledonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 abril 2014].