Malaquita
 Malaquita | |
|---|---|
 Malaquita del Congo | |
| Fórmula química | Cu₂(CO₃)(OH)₂ |
| Epònim | Malva i paons  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.01 |
| Dana | 16a.3.1.1 |
| Heys | 11.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.502Å, b = 11.974Å, c = 3.240Å, β = 98.75° |
| Color | verd, verd fosc |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, sedosa, grassa |
| Color de la ratlla | verd clara |
| Densitat | 4,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.655 nβ = 1.875 nγ = 1.909 |
| Birefringència | δ = 0,254 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mlc |
| Referències | [1] |
La malaquita és un mineral de la classe dels carbonats. El terme malaquita deriva del mot grec malakhé, 'malva', en referència al color verd.[2] Estructuralment, està relacionada al grup rosasita de minerals.[3]
Característiques[modifica]
La malaquita està formada majoritàriament per coure 79,1%, seguit de diòxid de carboni amb un 19,9% i finalment, d'aigua amb un 8,2%.[4] La seva duresa es troba entre 3,5 i 4 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 3,9 a 4,1 g/cm3. La seva ratlla és de color verd clar. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva lluïssor és de caràcter sedós.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la malaquita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure.[5][2] Els jaciments més rellevants en el qual es pot trobar aquest mineral són: Colòmbia, el Congo, el nord d'Àfrica, Rússia, Hongria i Estats Units. A Catalunya se'n pot trobar a Palamós, Darnius, Setcases, Castell-estaó, Prats de Molló, Montcada, Rocabruna i Aós de Civís, entre d'altres. Es troba associada a altres minerals, com tenorita, limonita, cuprita, crisocol·la, calcedònia, calcita, brochantita, atzurita, auricalcita i atacamita.
Utilitats[modifica]
La malaquita s'utilitza per a fabricar joies o elements de decoració. També, s'utilitza per crear pigments.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaquita |
- ↑ «Malachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Malaquita». TERMCAT, 2014. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ «Rosasite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ «Malaquita» (en castellà). UNED. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ «Malaquita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Borriol. 1. 1a edició, 2003, p. 254. ISBN 84-8021-413-9.