Sclarita
 Sclarita | |
|---|---|
| Fórmula química | Zn₇(CO₃)₂(OH)10 |
| Epònim | Charles B. Sclar (en)   |
| Localitat tipus | mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.01 |
| Heys | 11.6.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,110Å; b = 5,432Å; c = 15,041Å; β = 95,49° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor (cristalls), gris clar (agregats) |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | resinosa, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,51 g/cm³ (mesurada); 3,55 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,648 nβ = 1,664 nγ = 1,702 |
| Birefringència | δ = 0,054 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 63° to 67°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-026 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Sl |
| Referències | [1] |
La sclarita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor del professor de geologia estatunidenc Charles Bertram Sclar (1925-2001).[1]
Característiques[modifica]
La sclarita és un carbonat de fórmula química Zn₇(CO₃)₂(OH)10. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls mesuren fins a 0,2 mm, són laminars en {001} i allargats al llarg de [010], els agregats són més o menys esferulítics.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sclarita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita i loseyita.
Formació i jaciments[modifica]
La sclarita va ser descoberta a la mina Franklin, al Comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Bolesław (Voivodat de Petita Polònia, Polònia) i la mina Serpieri, a Làurion (Àtica, Grècia).[1]
Sol trobar-se associada amb els següents minerals: gageïta, leucofenicita, clorofenicita, rodocrosita, wil·lemita, zincita i franklinita.[2]