Auricalcita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralAuricalcita
Aurichalcite-24456.jpg
Auricalcita, Mina 79, Banner District, Arizona, Estats Units
Fórmula química (Zn,Cu)5(CO3)2(OH)6
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 05.BA.15
Nickel-Strunz 9a ed. 5.BA.15
Nickel-Strunz 8a ed. V/C.01
Dana 16a.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic, pseudo-ortoròmbic degut a les macles
Hàbit cristal·lí generalment en forma d'agulles emplomades divergents o agregats esfèrics, pot estar en crostes gruixudes; rarament columnar, laminat o granular
Estructura cristal·lina a = 13.82 Å, b = 6.419 Å, c = 5.29 Å; β = 101.04°; Z = 2
Simetria monoclínic 2/m
Color blau clar, blau verdós
Macles observats patrons en raigs-X
Exfoliació perfecta {010} i {100}
Fractura desigual
Duresa 2
Lluïssor nacrada, sedosa
Color de la ratlla més clara que el color
Diafanitat transparent
Gravetat específica 3,96
Densitat 3,9
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.655 nβ = 1.740 nγ = 1.744
Birefringència 0,0890
Pleocroisme feble, incolor a verd pàl·lid
Angle 2V mesurada: 1° a 4°, calculada: 22°
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1967 s.p.
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

L'auricalcita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descrita per primera vegada el 1839 per Böttger, que va anomenar el mineral pel seu contingut de zinc i coure, όρειχαλκος en grec, ja que significa 'de llautó de muntanya' o 'coure de muntanya', el nom d'un metall fabulós. La localitat tipus és la mina Loktevskoye, Alta Loktevka River, Rudnyi Altai, Altaiskii Krai, Sibèria occidental, Rússia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, i que té una duresa molt baixa, en l'escala de Mohs. El seu hàbit cristal·lí característic és en forma de petites agulles formant radis divergents. La ratio entre el zinc i el coure que conté és d'aproximadament 5:4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'auricalcita pertany a "05.BA: carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn", juntament amb els minerals següents: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nullaginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, chukanovita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'auricalcita es troba normalment a les zones oxidades dels dipòsits de coure i zinc. Els minerals associats inclouen: rosasita, smithsonita, hemimorfita, hidrozincita, malaquita i atzurita.

Se n'han trobat jaciments a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Madagascar, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Noruega, Nova Caledònia, el Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Turquia, el Vietnam, Xile, la Xina, Zàmbia i Zimbàbue. A Catalunya s'ha trobat auricalcita a les mines Monsant, a Hortsavinyà (Maresme, Barcelona), les mines Liat, a Arres (Vall d'Aran, Lleida), la mina Margalida, a Bossòst (Vall d'Aran, Lleida), la mina Victòria, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran, Lleida), Prullans (Cerdanya, Lleida), la mina Balcoll, a Falset i la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auricalcita Modifica l'enllaç a Wikidata