Auricalcita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAuricalcita
Aurichalcite-24456.jpg
Auricalcita, Mina 79, Banner District, Arizona, Estats Units
Fórmula química(Zn,Cu)5(CO3)2(OH)6
Epònimllautó i mena Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.BA.15
Nickel-Strunz 9a ed.5.BA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/C.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana16a.4.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic, pseudo-ortoròmbic degut a les macles
Hàbit cristal·lígeneralment en forma d'agulles emplomades divergents o agregats esfèrics, pot estar en crostes gruixudes; rarament columnar, laminat o granular
Estructura cristal·linaa = 13.82 Å, b = 6.419 Å, c = 5.29 Å; β = 101.04°; Z = 2
Simetriamonoclínic 2/m
Colorblau clar, blau verdós
Maclesobservats patrons en raigs-X
Exfoliacióperfecta {010} i {100}
Fracturadesigual
Duresa2
Lluïssornacrada, sedosa
Color de la ratllamés clara que el color
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,96
Densitat3,9
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.655 nβ = 1.740 nγ = 1.744
Birefringència0,0890
Pleocroismefeble, incolor a verd pàl·lid
Angle 2Vmesurada: 1° a 4°, calculada: 22°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

L'auricalcita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descrita per primera vegada el 1839 per Böttger, que va anomenar el mineral pel seu contingut de zinc i coure, όρειχαλκος en grec, ja que significa 'de llautó de muntanya' o 'coure de muntanya', el nom d'un metall fabulós. La localitat tipus és la mina Loktevskoye, Alta Loktevka River, Rudnyi Altai, Altaiskii Krai, Sibèria occidental, Rússia.

Característiques[modifica]

Es tracta d'un mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, i que té una duresa molt baixa, en l'escala de Mohs. El seu hàbit cristal·lí característic és en forma de petites agulles formant radis divergents. La ratio entre el zinc i el coure que conté és d'aproximadament 5:4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'auricalcita pertany a "05.BA: carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn", juntament amb els minerals següents: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nullaginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, chukanovita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

Formació i jaciments[modifica]

L'auricalcita es troba normalment a les zones oxidades dels dipòsits de coure i zinc. Els minerals associats inclouen: rosasita, smithsonita, hemimorfita, hidrozincita, malaquita i atzurita.

Se n'han trobat jaciments a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Madagascar, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Noruega, Nova Caledònia, el Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Turquia, el Vietnam, Xile, la Xina, Zàmbia i Zimbàbue. A Catalunya s'ha trobat auricalcita a les mines Monsant, a Hortsavinyà (Maresme, Barcelona), les mines Liat, a Arres (Vall d'Aran, Lleida), la mina Margalida, a Bossòst (Vall d'Aran, Lleida), la mina Victòria, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran, Lleida), Prullans (Cerdanya, Lleida), la mina Balcoll, a Falset i la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auricalcita