Auricalcita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Auricalcita
Aurichalcite-24456.jpg
Auricalcita, Mina 79, Banner District, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química (Zn,Cu)5[(OH)3| CO3]2
Nickel-Strunz 05.BA.15
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic-prismàtic
Hàbit cristal·lí generalment en forma d'agulles emplomades divergents o agregats esfèrics, pot estar en crostes gruixudes; rarament columnar, laminat o granular
Estructura cristal·lina a = 13.82 Å, b = 6.419 Å, c = 5.29 Å; β = 101.04°; Z = 2
Simetria monoclínic 2/m
Color blau clar, blau verdós
Macles observats patrons en raigs-X
Exfoliació perfecta {010} i {100}
Fractura desigual
Duresa 2
Lluïssor nacrada, sedosa
Ratlla més clara que el color
Diafanitat transparent
Gravetat específica 3,96
Densitat 3,9
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.655 nβ = 1.740 nγ = 1.744
Birefringència 0,0890
Pleocroisme feble, incolor a verd pàl·lid
Angle 2V mesurada: 1° a 4°, calculada: 22°
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

L'auricalcita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descrita per primera vegada el 1839 per Böttger, que va anomenar el mineral pel seu contingut de zinc i coure, όρειχαλκος en grec, ja que significa 'de llautó de muntanya' o 'coure de muntanya', el nom d'un metall fabulós. La localitat tipus és la mina Loktevskoye, Alta Loktevka River, Rudnyi Altai, Altaiskii Krai, Sibèria occidental, Rússia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, i que té una duresa molt baixa, en l'escala de Mohs. El seu hàbit cristal·lí característic és en forma de petites agulles formant radis divergents. La ratio entre el zinc i el coure que conté és d'aproximadament 5:4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'auricalcita pertany a "05.BA: carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn", juntament amb els minerals següents: atzurita, georgeita, glaucosfaerita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nullaginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, chukanovita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'auricalcita es troba normalment a les zones oxidades dels dipòsits de coure i zinc. Els minerals associats inclouen: rosasita, smithsonita, hemimorfita, hidrozincita, malaquita i atzurita.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auricalcita Modifica l'enllaç a Wikidata