Atzurita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAtzurita
Azuriteoujda.jpg
Atzurita de Touissit, Marroc.
Fórmula químicaCu3(CO3)2(OH)2
Epònimblau
Localitat tipusChessy
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.5.BA.05
Nickel-Strunz 8a ed.V/C.01
Dana16a.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic prismàtic
Hàbit cristal·límassiu, prismàtic, estalactític, tabular
Estructura cristal·linaa = 5.01 Å, b = 5.85 Å, c = 10.35 Å; β = 92.43°; Z = 2
Simetriamonoclínic 2/m
Massa molar344.67 g/mol
Colorblau lapislàtzuli; de blau molt fosc a blau clar
Maclesrarament, plans maclats {101}, {102} o {001}
Exfoliacióperfecte {011}, pobre {110}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablau clara
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,773 (mesurada), 3,78 (calculada)
Densitat3,7 a 3,9
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.730 nβ = 1.758 nγ = 1.838
Birefringènciaδ = 0.108
PleocroismeVisible shades of blue
Angle 2VMeasured: 68°, calculated: 64°
Dispersió òpticarelatively weak
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

L'atzurita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom originàriament del persa lazaward (blau); nom canviat a l'actual azurite per François Sulpice Beudant l'any 1824.[4]

Característiques[modifica]

Com indica la seva fórmula química, l'atzurita és un carbonat de coure bàsic, i està formada per un 69,2% de coure (Cu2+), un 25,6% de diòxid de carboni (CO2) i un 5,2% d'aigua. En escalfar-se, l'atzurita es descompon: perd el CO2 i l'aigua, i només queda d'ella una pols negra, que és òxid de coure (II). L'atzurita és un dels dos bàsics minerals carbonats de coure (II), juntament amb la malaquita, de color verd brillant.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atzurita pertany a "05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn" juntament amb els següents minerals: georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nullaginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, chukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

L'atzurita és tòxica, igual que tots els minerals que contenen coure, però es pot manipular tranquil·lament amb les mans degut a la seva baixa toxicitat, comparada amb altres minerals de metalls pesants, com el cinabri.

Malaquita pseudomòrfica després d'atzurita, de Tsumeb (Namíbia)

Formació[modifica]

És una substància molt inestable, i en certes condicions de pressió i temperatura, tendeix a transformar-se en malaquita, de la qual acostuma a trobar-se acompanyada. Aquests canvis són molt lents però constants, i consisteixen en la substitució d'una molècula de CO2 per una d'aigua (H2O) en dues unitats d'atzurita, de manera que s'oxiden donant lloc a tres de malaquita. Quan això passa, els cristalls mantenen la seva forma (aquest fenomen es denomina pseudomorfisme), de manera que l'únic canvi a simple vista és el color, que passa de blau a un verd molt viu.

Localització[modifica]

L'atzurita ha estat descrita en tots els continents, exceptuant l'Antàrtida, en una gran quantitat d'ambients de formació i contextos geològics. A Catalunya s'ha descrit a les següents localitats:[5]

Usos[modifica]

L'atzurita s'usa com a pedra ornamental, en joieria i per al col·leccionisme, ja que és especialment cridanera si està combinada amb malaquita. Antigament l'atzurita es molia per usar-la com pigment blau, però ja no s'usa a causa que amb el temps es converteix en malaquita i es torna verd. Quan es barreja amb rovell d'ou es torna verd-grisenca. Anàlisis químiques han mostrat que s'usava freqüentment l'atzurita provinent principalment de la zona de Lió (França) com una font de blaus en pintures medievals com a alternativa al lapislàtzuli, que procedia de l'Afganistan. Es considera una mena de coure perquè, encara que és molt poc important, revela la presència d'altres menes, a l'estar associada amb elles.

Referències[modifica]

  1. Handbook of Mineralogy
  2. Mindat.org
  3. Webmineral.com Webmineral Data
  4. «Azurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  5. «Mineral Location Search». [Consulta: 23 juny 2017].