Òxid de coure(II)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Òxid de coure (II))
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÒxid de coure(II)
CopperIIoxide.jpg
Substància compost químic
Massa molecular 78,924512 uma
Estructura química
Fórmula química CuO
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 6,4 g/cm3 (20 °C)
Punt de descomposició 1.879 °F
Pressió de vapor 0 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,1 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 100 mg/m3
Identificadors
CAS 1317-38-0
InChIKey KKCXRELNMOYFLS-UHFFFAOYSA-N
PubChem 164827
RTECS GL7900000
AEPQ 215-269-1
ChEBI 75955
ChemSpider 144499
UNII V1XJQ704R4
ZVG 1990
Infocard ECHA 100.013.882
RxNorm CUI 21837
NDF-RT N0000148095, N0000146051 i N0000146019
UMLS CUI C0056598
Beilstein 8128137
MeSH C030973
Modifica dades a Wikidata

L'òxid de coure(II), de fórmula CuO, és l'òxid de coure de major nombre d'oxidació. És un sòlid negre amb una estructura iònica que fon al voltant dels 1.200°C amb una mica de pèrdua d'oxigen.

Síntesi[modifica]

Aquest compost pot ser format per escalfament de coure en aire, però es pot formar òxid de coure(I), per la qual cosa la millor forma de preparació és per descomposició tèrmica de nitrat de coure(II), hidròxid de coure(II) o carbonat de coure(II):

2Cu(NO3)2 → 2CuO + 4NO2 + O2
Cu(OH)2CuO + H2O
CuCO3CuO + CO2

Reaccions[modifica]

L'òxid de coure(II) és un òxid bàsic, de manera que aquest es dissol en àcids minerals com l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric o l'àcid nítric donant les corresponents sals de coure(II):

CuO + 2HNO3Cu(NO3)2 + H2O
CuO + 2HClCuCl2 + H2O
CuO + H2SO4CuSO4 + H2O

Aquest també pot ser reduït a coure metàl·lic usant hidrogen o monòxid de carboni:

CuO + H2Cu + H2O
CuO + COCu + CO2

Efectes en el cos humà[modifica]

L'òxid de coure(II) és un irritant. També pot causar dany als sistemes endocrí i nerviós central. El contacte amb els ulls pot causar irritació i importants danys de còrnia, i potencialment pot causar conjuntivitis. El contacte amb la pell pot causar irritació i descoloració. La ingesta d'òxid de coure(II) pot dur a una depressió del sistema nerviós central, causar danys gastrointestinals, al fetge, al ronyó, al sistema vascular o insuficiències en el sistema circulatori. La seva inhalació pot provocar danys als pulmons i envà. La inhalació de vapors d'òxid de coure(II) pot conduir a una malaltia anomenada "febre del fum metàl·lic", els símptomes del qual són similars als de la grip. L'exposició perllongada a l'òxid de coure(II) pot provocar dermatitis i malaltia de Wilson. La manipulació d'òxid de coure(II) hauria de donar-se en un lloc ben ventilat, i hauria d'anar-se amb compte d'evitar el contacte amb la pell i els ulls. Després de treballar amb aquest compost, es recomana rentar-se minuciosament.

Usos[modifica]

L'òxid de coure(II) és usat com pigment en ceràmiques per a donar color blau, vermell, i verd (i de vegades gris, rosa o negre). També s'utilitza en la producció de solucions cupraminoses, emprades en l'obtenció de raió i de cupro. També s'usa, ocasionalment, com a suplement dietari en animals amb deficiència de coure.

L'òxid de coure(II) té aplicació com semiconductor, perquè té una estreta banda prohibida de 1,2 eV. És un abrasiu usat per a polir equipament òptic. L'òxid de coure(II) pot ser usat per a produir piles seques, i també en piles "mullades" com càtode, amb liti com ànode, i dioxalà barrejat amb perclorat de liti com electròlit. L'òxid de coure(II) pot produir altres sals de coure. És usat també per a soldar aliatges de coure.

A més l'òxid de coure(II) pot ser usat de forma segura per a eliminar materials perillosos com el cianur, hidrocarburs, hidrocarburs halogenats i dioxines, a través de l'oxidació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de coure(II) Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]