Hidròxid de coure(II)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicHidròxid de coure(II)
Substància compost químic
Massa molecular 96,935077 uma
Estructura química
Fórmula química CuH₂O₂
SMILES canònic
Model 2D
[OH-].[OH-].[Cu+2]
InChI Model 3D
Perills
NFPA 704.svg
0
2
0
 
Identificadors
CAS 1344-69-0
InChIKey JJLJMEJHUUYSSY-UHFFFAOYSA-L
PubChem 164826
AEPQ 215-705-0
ChEBI 81907
KEGG C18712
ChemSpider 144498 i 21171179
UNII 3314XO9W9A
ZVG 3500
Infocard ECHA 100.039.817
DSSTOX DTXSID6034473
Modifica dades a Wikidata


L’hidròxid de coure(II) és l’hidròxid del metall coure amb fórmula química Cu(OH)2. L’hidròxid de coure(II) és de color blau pàl·lid i un sòlid gelatinós.

Història[modifica]

Aquest hidròxid es coneix des de l’antiguitat, fa uns 5.000 anys aC. però probablement els alquimistes van ser els primer a fabricar-lo .[1] Això es va fer fàcilment mesclant solucions de lleixiu (hidròxids de sodi o de potassi) amb sulfat de coure(II), que s’nomenava vitriol blau.

Ja als segles XVII i XVIII se’n produïa a escala industrial per a ser usat en pigments com el blau verditier i el verd Bremen.[2]

Presència a la natura[modifica]

L’hidròxid de coure(II) es troba en diferents minerals de coure, de manera més notable en l’azurita, malaquita, antlerita, i brochantita. L’hidròxid de coure(II) rarament es troba en un mineral sense combinar perquè lentament reacciona amb el diòxid de carboni de l’aire per formar carbonat de coure(II) bàsic.

Síntesi[modifica]

Es pot fer hidròxid de coure(II) afegint una petita quantitat d’hidròxid de sodi a una solució diluïda de sulfat de coure(II), CuSO4 • 5H2O. Un producte més pur s’obté afegint clorur d’amoni a la solució.[3] Alternativament es pot fer hidròxid de coure per electròlisi de l’aigua que contingui un electròlit com hidrogenarbonat de sodi.

La pàtina del bronze i altres aliatges de coure és una mescla 1:1 d’hidròxid de coure(II), Cu(OH)2, i carbonat de coure(II) CuCO3."[4]

2 Cu (s) + H2O (g) + CO2 (g) + O2 (g) → Cu(OH)2 (s) + CuCO3 (s)

Usos[modifica]

Com a fungicida i nematicida.[5] També com colorant de la ceràmica.

S’usa com a reactiu en laboratori com a catalitzador i agent oxidant.

Barrejat amb làtex s’ha fet servir per controlar i millorar el creixement de les arrels de les plantes en testos.[6]

Referències[modifica]

  1. Roscoe, H. E., & Schorlemmer, C. (1879). A Treatise on Chemistry 2nd Ed, Vol 2, Part 2. MacMillan & Co. (p 498).
  2. Paquette, Leo A. (1995). Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 8 Volume Set. Wiley. ISBN 0-471-93623-5.

Notes[modifica]

  1. Richard Cowen, Essays on Geology, History, and People, Chapter 3: "Fire and Metals: Copper".
  2. Tony Johansen, Historic Artist's Pigments. PaintMaking.com. 2006.
  3. Y. Cudennec, A. Lecerf «The transformation of Cu(OH)2 into CuO, revisited». Solid State Sciences, 5, 2003, pàg. 1471–1474. DOI: 10.1016/j.solidstatesciences.2003.09.009.
  4. Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 331)"
  5. Bordeaux Mixture. UC IPM online. 2007.
  6. "SePRO Corporation".

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròxid de coure(II) Modifica l'enllaç a Wikidata