Carbonat de coure (II)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
carbonat de coure(II)

carbonat de coure (II)
Nomenclatura
Altres noms carbonat de coure, carbonat cúpric, carbonat de coure bàsic
Propietats químiques
Seguretat
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El carbonat de coure (II) (sovint anomenat carbonat de coure o carbonat cúpric) és un compost químic de color blau verdós amb la fórmula química CuCO3) forma part de la capa de verdet que es troba al llautó, el bronze i el coure exposats a la meteorització. El seu color pot variar de bblau brillant a verd per la presència de mescles.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El carbonat de coure va ser el primer compost químic a ser disgregat en elements químics separats (coure, carboni i oxigen). Aquesta disgregació la va fer l'any 1794 el químic Joseph Louis Proust (1754–1826). Quan s'escalfa es descompon per donar CO2 i CuO, òxid cúpric, que és un sòlid negre.

El coure en l'aire humit adquireix lentament una capa de color verd sense brillantor per oxidació de la capa superior. Aquest material verd és una mescla 1:1 de Cu(OH)2 i CuCO3:[1]

2 Cu(s) + H2O(g) + CO2 + O2 → Cu(OH)2 + CuCO3(s)

El carbonat de coure es descompon a 290 °C, alliberant diòxid de carboni i deixant òxid de coure (II):

CuCO3(s) → CuO(s) + CO2(g)

La malaquita presenta carbonat de coure (II) bàsic (Cu2(OH)2CO3) i l'azurita (Cu3(OH)2(CO3)2).

Preparació[modifica | modifica el codi]

El carbonat de coure es prepara combinat solucions aquoses de sulfat de coure i carbonat de sodi:

2 CuSO4 + 2 Na2CO3 + H2O → Cu2(OH)2CO3 + 2 Na2SO4 + CO2


Pàtina de verdet al Château Frontenac.

El carbonat de coure pur s'obté del carbonat de coure bàsic en presència de diòxid de carboni a 180 °C i 4.6 MPa (46 atm) de pressió.

Usos[modifica | modifica el codi]

Anteriorment s'usava molt com pigment, i encara es fa en colors per artistes pintors. S'havia usat en algunes barres de llavis però s'ha demostrat que és tòxic. També s'havia usat com un potent alguicida en aquaris i com colorant en pirotècnia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 498).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonat de coure (II) Modifica l'enllaç a Wikidata