Òxid de coure(II)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaÒxid de coure(II)
CopperIIoxide.jpg
Copper(II)-oxide-unit-cell-3D-balls.png
Copper(II)-oxide-3D-balls.png
Noms
Nom IUPAC
Òxid de coure(II)
Altres noms
Òxid cúpric
Identificadors
1317-38-0 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:75955 N
ChEMBL ChEMBL1909057 N
ChemSpider 144499 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
Imatge
PubChem 14829
Número RTECS GL7900000
UNII V1XJQ704R4 Symbol OK.svg1
Propietats
Massa molar 79,545 g/mol
Aparença black to brown powder
Densitat 6,315 g/cm3
Punt de fusió 1.326 °C (2.419 °F; 1.599 K)
Punt d'ebullició 2.000 °C (3.630 °F; 2.270 K)
insoluble
Solubilitat soluble in ammonium chloride, potassium cyanide
insoluble in alcohol, ammonium hydroxide, ammonium carbonate
Banda prohibida 1.2 eV
+238,9·10−6 cm3/mol
2.63
Estructura
monoclinic, mS8[1]
C2/c, #15
a = 4,6837, b = 3,4226, c = 5,1288
α = 90°, β = 99,54°, γ = 90°
Termoquímica
43 J·mol−1·K−1
−156 kJ·mol−1
Perills
Fitxa de dades de seguretat Fischer Scientific
Classificació CEE Harmful (Xn)
Dangerous for the environment (N)
Punt d'inflamabilitat Non-flammable
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 1 mg/m3 (as Cu)[2]
LER (recomanat)
TWA 1 mg/m3 (as Cu)[2]
TWA 100 mg/m3 (as Cu)[2]
Compostos relacionats
Altres anions
Copper(II) sulfide
Altres cations
Nickel(II) oxide
Zinc oxide
Compostos relacionats
Copper(I) oxide
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'òxid de coure(II), de fórmula CuO, és l'òxid de coure de major nombre d'oxidació. És un sòlid negre amb una estructura iònica que fon al voltant dels 1.200°C amb una mica de pèrdua d'oxigen.

Síntesi[modifica]

Aquest compost pot ser format per escalfament de coure en aire, però es pot formar òxid cuprós, per la qual cosa la millor forma de preparació és per descomposició tèrmica de nitrat de coure(II), hidròxid de coure(II) o carbonat de coure(II):

2Cu(NO3)2 → 2CuO + 4NO2 + O2
Cu(OH)2CuO + H2O
CuCO3CuO + CO2

Reaccions[modifica]

L'òxid de coure(II) és un òxid bàsic, de manera que aquest es dissol en àcids minerals com l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric o l'àcid nítric donant les corresponents sals de coure(II):

CuO + 2HNO3Cu(NO3)2 + H2O
CuO + 2HClCuCl2 + H2O
CuO + H2SO4CuSO4 + H2O

Aquest també pot ser reduït a coure metàl·lic usant hidrogen o monòxid de carboni:

CuO + H2Cu + H2O
CuO + COCu + CO2

Efectes en el cos humà[modifica]

L'òxid de coure(II) és un irritant. També pot causar dany als sistemes endocrí i nerviós central. El contacte amb els ulls pot causar irritació i importants danys de còrnia, i potencialment pot causar conjuntivitis. El contacte amb la pell pot causar irritació i descoloració. La ingesta d'òxid de coure(II) pot dur a una depressió del sistema nerviós central, causar danys gastrointestinals, al fetge, al ronyó, al sistema vascular o insuficiències en el sistema circulatori. La seva inhalació pot provocar danys als pulmons i envà. La inhalació de vapors d'òxid cúpric pot conduir a una malaltia anomenada "febre del fum metàl·lic", els símptomes del qual són similars als de la grip. L'exposició perllongada a l'òxid cúpric pot provocar dermatitis i malaltia de Wilson. La manipulació d'òxid de coure(II) hauria de donar-se en un lloc ben ventilat, i hauria d'anar-se amb compte d'evitar el contacte amb la pell i els ulls. Després de treballar amb aquest compost, es recomana rentar-se minuciosament.

Usos[modifica]

L'òxid de coure(II) és usat com pigment en ceràmiques per a donar color blau, vermell, i verd (i de vegades gris, rosa o negre). També s'utilitza en la producció de solucions cupraminoses, emprades en l'obtenció de raió i de cupro. També s'usa, ocasionalment, com a suplement dietari en animals amb deficiència de coure.

L'òxid de coure(II) té aplicació com semiconductor, perquè té una estreta banda prohibida de 1.2 eV. És un abrasiu usat per a polir equipament òptic. L'òxid cúpric pot ser usat per a produir piles seques, i també en piles "mullades" com càtode, amb liti com ànode, i dioxalà barrejat amb perclorat de liti com electròlit. L'òxid de coure pot produir altres sals de coure. És usat també per a soldar aliatges de coure.

A més l'òxid de coure(II) pot ser usat de forma segura per a eliminar materials perillosos com el cianur, hidrocarburs, hidrocarburs halogenats i dioxines, a través de l'oxidació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de coure(II) Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. The effect of hydrostatic pressure on the ambient temperature structure of CuO, Forsyth J.B., Hull S., J. Phys.: Condens. Matter 3 (1991) 5257-5261, doi:10.1088/0953-8984/3/28/001 . Crystallographic point group: 2/m or C2h. Space group: C2/c. Lattice parameters: a = 4.6837(5), b = 3.4226(5), c = 5.1288(6), α = 90°, β = 99.54(1)°, γ = 90°.
  2. 2,0 2,1 2,2 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0150». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).