Rosasita
 Rosasita | |
|---|---|
 Rosasita en una geoda de limonita de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic | |
| Fórmula química | CuZn(CO₃)(OH)₂ |
| Epònim | lloc de descobriment  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars en grups radials fibrosos; botrioide; mamil·lar; incrustacions |
| Estructura cristal·lina | a = 12.873(3) Å, b = 9.354(3) Å, c = 3.156(2) Å; β = 110.36(3)°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica 2/m P21/a |
| Color | verd blavós, blau clar |
| Macles | en {100} |
| Exfoliació | perfect en {100} i {010} |
| Fractura | fibrosa, astellosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blau clar o verd |
| Gravetat específica | 4 a 4,2 |
| Densitat | 4,0 a 4,2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.672 - 1.688 nβ = 1.796 - 1.830 nγ = 1.811 - 1.831 |
| Birefringència | δ = 0,139 a 0,143 |
| Pleocroisme | fort: X = verd maragda pàl·lid o incolor; Y = verd maragda fosc o blau pàl·lid; Z = verd maragda fosc o blau pàl·lid |
| Angle 2V | mesurat: 33° |
| Solubilitat | efervescència en àcid clorhídric fred i diluït |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rss |
| Referències | [1] |
La rosasita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup rosasita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1908 per Domenico Lovisato amb el nom de la mina Rosas, on va ser descoberta, a Sardenya (Itàlia).
Característiques[modifica]
La rosasita és un carbonat hidroxilat i anhidre de coure i zinc, en proporció aproximada 3:2. A més dels elements de la seva fórmula, CuZn(CO₃)(OH)₂, sol portar com impureses: ferro i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i per la seva bellesa i raresa és molt apreciat pels col·leccionistes. Pot ser extret juntament amb els minerals amb els quals està i és usat com a mena de zinc i coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosasita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments[modifica]
D'aparició rara, es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació dels jaciments de zinc-coure, típicament format pel pas a través de fractures de solucions contenint ions de zinc entre minerals primaris del coure. També pot ser d'origen post-explotació minera, formant-se sobre les parets de la mina de coure. Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, auricalcita, smithsonita, cerussita, hidrozincita, hemimorfita, siderita, greenockita o brochantita. A Catalunya s'ha descrit a Prullans (Cerdanya), a la mina Les Ferreres (Ripollès) i a la pedrera i mina Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol; Vallès Occidental, Baix Llobregat).[3]
Varietats[modifica]
La rosasita niquèlica, l'única varietat coneguda de rosasita, és una varietat que conté níquel.[4]
Grup rosasita[modifica]
El grup rosasita enquadra els carbonats hidroxilats amb metalls. Està integrat per set espècies.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Txukanovita | Fe₂(CO₃)(OH)₂ |
| Glaucosferita | CuNi(CO₃)(OH)₂ |
| Mcguinnessita | CuMg(CO₃)(OH)₂ |
| Paradsasvarita | Zn₂(CO₃)(OH)₂ |
| Pokrovskita | Mg₂(CO₃)(OH)₂ |
| Rosasita | CuZn(CO₃)(OH)₂ |
| Zincrosasita | (Zn, Cu)₂(CO₃)(OH)₂ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosasita |
- ↑ «Rosasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Rosasite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ «Rosasite: Rosasite mineral information and data.». [Consulta: 3 novembre 2017].
- ↑ «Nickeloan Rosasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2014].