Vés al contingut

Greenockita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGreenockita

Cristalls de greenockita del Tsumeb, Namíbia
Fórmula químicaCdS
EpònimCharles Cathcart Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusStrathclyde (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.7.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícol·loïdal, encrustacions, radial
Estructura cristal·linaa = 4.136 Å, c = 6.713 Å; Z = 2
Grup puntualhexagonal dihexagonal piramidal (6mm) P 6₃mc
Massa molar144.48
Colorgroc, taronja a vermell
Maclesrares en {1122} formant trigemins
Exfoliació{1010} imperfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3 a 3,5
Lluïssoradamantina, grassa
Color de la ratllagroga ataronjada, brillant
Diafanitatgairebé opaca a translúcida
Densitat4,9 a 5,0
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2.529 nε = 2.506
Birefringènciaδ = 0.023
Pleocroismefeble
Altres característiquestòxica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGnk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La greenockita és un mineral que pertany al grup wurtzita, de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1840 per Henry James Brooke i Arthur Connell en honor de Earl Charles Murray Cathcart "Lord Greenock" (1783-1859), un general de l'exèrcit britànic que va exercir com a governador de la Província del Canadà, autor de dues publicacions sobre les roques ígnies i el carbó d'Edimburg.

Característiques

[modifica]
Estructura cristal·lina de la Greenockita

Químicament és un sulfur de cadmi, sent el més comú de tots els minerals del cadmi. Cristal·litza en el sistema hexagonal, sent molt estrany que formi cristalls, presentant-se gairebé sempre en forma de taca pulverulenta sobre altres minerals. És un dimorf de la hawleyita. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5. S'extreu per al seu ús com a mena de cadmi, que s'empra en la indústria en aliatges amb altres metalls, a les quals dota de propietats anticorrosives. Com que és un mineral que conté cadmi la seva manipulació és perillosa, i pot ser nociva per a la salut. S'ha d'evitar la inhalació de la pols quan es fractura. Mai llepar o ingerir.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com a mineral secundari per metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, encara que també pot formar-se en roques ígnies pegmatítiques. És un mineral rar, trobat en dipòsits de sulfurs, emplenant cavitats o en filons de minerals. Apareix comunament associada a esfalerita, calcita o smithsonita en forma de crosta d'impuresa sobre elles. Altres minerals amb els quals pot aparèixer associat, encara que més rarament, són: fluorita, calcopirita, quars, pirita, marcassita i prehnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Greenockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 març 2015].
  2. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]