Defernita
 Defernita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₆(CO₃)1.58(Si₂O₇)0.21(OH)₇[Cl0.50(OH)0.08(H₂O)0.42] |
| Epònim | Jacques Deferne  |
| Localitat tipus | Güneysu-İkizdere, Província de Rize, Regió de la Mar Negra, Turquia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.06 |
| Dana | 16b.4.2.1 |
| Heys | 12.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,860Å; b = 22,775Å; c = 3,658Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, vermell intens, rosa-marró |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {010} i distingible en {100} |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa |
| Color de la ratlla | incolora, rosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,34 a 2,5 g/cm³ (mesurada); 2,31 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,546 nβ = 1,572 nγ = 1,576 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 42°, calculat: 42° |
| Dispersió òptica | mitjana r < v (Turquia) |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-057 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Def |
| Referències | [1] |
La defernita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de Jacques Deferne, conservador de mineralogia del Museu d'Història Natural de Ginebra.[1]
Característiques[modifica]
La defernita és un carbonat de fórmula química Ca₆(CO₃)1.58(Si₂O₇)0.21(OH)₇[Cl0.50(OH)0.08(H₂O)0.42]. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristalls són anhèdrics en forma de plaques, de fins a 2 cm, aplanats en {010}; en forma de ventall.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la defernita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments[modifica]
La defernita va ser descoebrta l'any 1978 a Güneysu-İkizdere, a la Província de Rize (Regió de la Mar Negra, Turquia) en skarn en contacte amb granit i pedra calcària. També ha estat descrita a la mina Kombat, al Districte Grootfontein (Otjozondjupa, Namíbia) a través d'un cos sense bandes de hausmannita massiva i granular.[1][2] Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Ha estat trobada associada als següents minerals: vesuvianita, wol·lastonita, andradita, diòpsid, calcita, rustumita, spurrita, hil·lebrandita (Guäneyce-Ikizdere, Turquia); hausmannita, hil·lebrandita, brucita, crednerita, barita, calcita, vesuvianita, jacobsita, hematita, coure natiu (mina Kombat, Namíbia).[2]