Vesuvianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVesuvianita
Vesuvianite Asbestos.jpg
Vesuvianita de la mina Jeffrey, a Asbestos, Quebec
Fórmula química Ca10(Mg, Fe)2Al4(SiO4)5(Si2O7)2(OH,F)4
Epònim Vesuvi
Localitat tipus Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BG.35
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.26
Dana 58.2.4.1
Heys 16.23.3
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí piramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar
Estructura cristal·lina a = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2
Simetria tetragonal 4/m 2/m 2/m
Grup espacial space group 126 Tradueix
Color groc, verd, maragda, porpra, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat
Macles sí, s'observen bé i amb freqüència
Exfoliació pobre en {110} i {100} molt pobre en {001}
Fractura subconcoidal - irregular
Tenacitat fràgil
Duresa 6 a 7
Lluïssor vítria a resinosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat subtransparent a translúcida
Gravetat específica 3,32 a 3,43
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746
Birefringència 0,004-0,006
Pleocroisme feble; se n'observa en varietats colores
Dispersió òptica forta
Solubilitat és insoluble en àcids
Impureses comunes Fe, Be, B, F, Cu, Li, Na, K, Mn, Ti, Cr, Zn, H
Altres característiques estries
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1962 s.p.
Any d'aprovació 1795
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata
Còdol de vesuvianita

La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte.[2] Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. ACatalunya s'ha descrit a les mines Montsant (Maresme); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental) i a la mina de la roca del Turó i al Costabona (Ripollès).[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Etimologia[modifica]

El nom vesuvianita va ser donat per A. G. Werner l'any 1795, ja que es va trobar a les proximitats del Vesuvi; el nom idiocrassa va ser donat per J. Haiiy l'any 1796, i tot i que no és el nom oficial donat per la IMA, encara s'utilitza avui en dia.

Varietats[modifica]

  • Cyprina: és una varietat procedent de Franklin, Nova Jersey; el blau és degut a les impureses de coure.
  • Californita: és el nom que s'utilitza per a la vesuvianita semblant al jade.
  • Xantita: és una varietat rica en manganès.
  • Wiluïta: és una varietat òpticament positiva procedent de Wilui, Sibèria.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesuvianita Modifica l'enllaç a Wikidata