Grup de l'al·lanita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Al·lanita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grup de l'al·lanita
Grup de minerals
Allanite-Quartz-39466.jpg
Cristalls d'al·lanita sobre quars
Classificació
Categoria silicats
Propietats
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

El grup de l'al·lanita és un grup de minerals, format per 21 espècies que pertanyen a la classe dels silicats. Thomas Thomson va donar aquest nom l'any 1810 pel mineralogista escocès Thomas Allan (1777-1833), el primer a observar aquest mineral. Més tard es van distingir els diferents membres de les terres rares amb els sufixos -(Ce), -(La), -(Y)...[2]

Les varietats riques en Fe es poden confondre amb ferriallanite-(Ce) i ferriallanite-(La), o amb altres membres de color negre del supergrup epidota. A la literatura antiga s'emprava sovint el terme "orthita" en lloc d'al·lanita.

El grup de l'al·lanita forma part del supergrup epidota. Els membres d'aquest subgrup són minerals rics en terres rares, derivant probablement de la clinozoisita per substitucions homovalents i una substitució heterovalent del tipus A2(REE)3+ + M3M2+A2Ca2+ + M3M3+.[1]

Espècie Fórmula
Al·lanita-(Ce) {CaCe}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Al·lanita-(La) {CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Al·lanita-(Nd) {CaNd}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Al·lanita-(Y) {CaY}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Androsita-(Ce) (Mn2+REEAlAlMn2+(SiO4)3OH)
Dissakisita-(Ce) {CaCe}{Al2Mg}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Dissakisita-(La) {CaLa}{Al2Mg}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Ferriakasakaita-(La) CaLaFe3+AlMn2+(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Ferrial·lanita-(Ce) {CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Ferrial·lanita-(La) {CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Ferriandrosita-(Ce) (Mn2+REEFe3+AlMn2+(SiO4)3OH)
Ferriandrosita-(La) MnLaFe3+AlMn2+(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Manganiandrosita-(Ce) {(Mn2+,Ca)(Ce,REE)}{Mn3+AlMn2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Espècie Fórmula
Manganiandrosita-(La) {Mn2+La}{Mn3+AlMn2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Uedaita-(Ce) {Mn2+Ce}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Sense nom (Ce- i Mn- anàleg de Ferriakasakaita-(La)) {Ca,(Ce,La,Nd),Mn2+}2(Mn3+,Fe3+,Al)Al(Mn2+,Mg)(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Sense nom (Mg- anàleg de Ferrial·lanita-(Ce)) {CaCe}{(Fe3+,Al)Al(Mg,Fe2+)}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Sense nom (Mn-anàleg de Ferriakasakaita-(La)) {CaLa}{Mn3+AlMn2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Sense nom (Mn-anàleg de Ferrial·lanita-(Ce)) {CaCe}{Fe3+AlMn2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Vanadoal·lanita-(La) {CaLa}{V3+AlFe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Vanadoandrosita-(Ce) {Mn2+Ce}{V3+AlMn2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)

Al·lanita-(Ce)[modifica | modifica el codi]

Al·lanita-(Ce), de la mina Mary Kathleen, Mount Isa, Queensland, Austràlia

L'al·lanita-(Ce) té com a fórmula química {CaCe}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH) i cristal·litza en el sistema monoclínic. Sovint és lleugerament radioactiva perquè pot contenir petites quantitats d'urani i/o tori, per tant sovint es presenta metamicte. La seva localitat tipus prové de l'illa Aluk, a Groenlàndia. L'al·lanita-(Ce) també és coneguda com a cerepidota o cerorthita.[3]

És un mineral accessori força comú en moltes roques ígnies, en particular aquells que són félsiques i a les roques ígnies metamòrfiques. També en pegmatites, skarns i tactites. No és comuna en roques volcàniques. És un mineral detrític.

Una varietat d'aquesta espècie és la Cromoal·lanita-(Ce), amb un contingut de Cr2O3 de fins al 7,5%.[4]

Al·lanita-(La)[modifica | modifica el codi]

L'al·lanita-(La) té la fórmula {CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH), i és l'espècie anàloga a l'al·lanita-(Ce) però amb contingut de lantà que reemplaça el ceri. Va ser aprovada com a espècie vàlida per la IMA el 2003. La localitat tipus d'aquest mineral és la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, Toscana (Itàlia). Es sol trobar a vetes de barita que tallen la roca calcària dolomítica metamorfosejada.[5]

Al·lanita-(Y)[modifica | modifica el codi]

L'al·lanita-(Y) té com a fórmula química {CaY}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH). El sufix -(Y) va ser afegit per Levinson (1966) per designar el membre Y-dominant del grup al·lanita. L'al·lanita-(Y) també és coneguda com a bodenita o itrio-orthita.

És un mineral negre generalment massiu. Presenta una brillantor resinosa quan el tall és fresc. Acostuma a trobar-se lleugerament polida per l'alteració hidrotermal o la intempèrie. De la mateixa manera que l'al·lanita-(Ce), pot ser lleugerament radioactiva perquè pot contenir urani i/o tori, i per tant també sovint es presenta metamixte.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Allanite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
  2. «Allanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  3. «Allanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  4. «Chromian Allanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  5. «Allanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  6. «Allanite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grup de l'al·lanita