Gatelita-(Ce)

Gatelita-(Ce)
Fórmula química	CaCe₃Al₂(Al,Mg)(Mg,Fe2+,Al)(Si₂O₇)(SiO₄)₃(O,F)(OH,O)₂
Localitat tipus	Mina de talc de Trimouns, Lusenac, Arieja, Occitània, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,77 Å; b = 5,651 Å; c = 17,458 Å; β = 116,18°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor
Exfoliació	bona en {100}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 7
Densitat	4,51 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	REE, Nb
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-050
Any d'aprovació	2001
Símbol	Gat-Ce
Referències

La gatelita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gatelita. Rep el nom en honor de Pierre Gatel, president fundador de l'Associació francesa de Micromineralogia (AFM).

Característiques

La gatelita-(Ce) és un silicat de fórmula química CaCe₃Al₂(Al,Mg)(Mg,Fe²⁺,Al)(Si₂O₇)(SiO₄)₃(O,F)(OH,O)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gatelita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgodita-(Fe²⁺), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de talc de Trimouns, situada al municipi de Lusenac, dins el departament d'Arieja (Occitània, França). També ha estat descrita al dipòsit de Taipingzhen (Hunan, República Popular de la Xina) i a la mina Malmkärra (Västmanland, Suècia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.