Vés al contingut

Al·lanita-(La)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAl·lanita-(La)
Fórmula química{CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònimal·lanita i lantani Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,914Å; b = 5,726Å; c = 10,132Å; β = 114,87°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, amb reflexos marronosos
Exfoliacióimperfecta al llarg de {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,93 g/cm³ (mesurada); 3,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,755 nβ = 1,760 nγ = 1,765
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismefort
Angle 2Vcalculat: 90°
Dispersió òpticamolt alta
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2003-065
SímbolAln-La Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'al·lanita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any in 1810 per Thomas Thomson en honor de Thomas Allan (1777-1833), mineralogista escocès qui primer va observar el mineral. Va rebre el sufix "-(La)" més tard per designar que aquesta espècie és la que té el lantani com a element dominant d'entre totes les al·lanites.

Característiques

[modifica]

L'al·lanita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'espècie anàloga a l'al·lanita-(Ce) però amb contingut de lantani que reemplaça el ceri.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Es sol trobar a filons de barita que tallen la roca calcària dolomítica metamorfosejada. Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, Stazzema (província de Lucca, Toscana, Itàlia).

Referències

[modifica]
  1. «Allanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].