Al·lanita-(La)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAl·lanita-(La)
Fórmula química{CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
EpònimAl·lanita, lantani i solució sòlida mineral Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,914Å; b = 5,726Å; c = 10,132Å; β = 114,87°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialspace group 11 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, amb reflexos marronosos
Exfoliacióimperfecta al llarg de {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,93 g/cm3 (mesurada); 3,94 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,755 nβ = 1,760 nγ = 1,765
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismefort
Angle 2Vcalculat: 90°
Dispersió òpticamolt alta
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2003-065
Referències[1]

L'al·lanita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any in 1810 per Thomas Thomson en honor de Thomas Allan (1777-1833), mineralogista escocès qui primer va observar el mineral. Va rebre el sufix "-(La)" més tard per designar que aquesta espècie és la que té el lantani com a element dominant d'entre totes les al·lanites.

Característiques[modifica]

L'al·lanita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'espècie anàloga a l'al·lanita-(Ce) però amb contingut de lantani que reemplaça el ceri.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(La) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments[modifica]

Es sol trobar a filons de barita que tallen la roca calcària dolomítica metamorfosejada. Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, Stazzema (província de Lucca, Toscana, Itàlia).

Referències[modifica]

  1. «Allanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].