Vés al contingut

Ferrial·lanita-(La)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerrial·lanita-(La)
Fórmula química{CaLa}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònimferrial·lanita-(Ce) i lantani Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedreres In den Dellen, Mendig, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.7.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,938(2) Å; b = 5,789(1) Å; c = 10,153(2) Å; β = 114,54(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/m *
Colornegre
Maclesno observades
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró
Densitat4,208 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,791(5) nβ = 1,827(6) nγ = 1,845(5)
Birefringènciaδ = 0,054
Pleocroismefort
Angle 2Vcalculat: 69°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesCe, Mg, Mn, Th, Ti
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010-066
Any d'aprovació2011
SímbolFaln-La Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrial·lanita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per ser l'anàleg de lantani de la ferrial·lanita-(Ce).

Característiques

[modifica]

La ferrial·lanita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {CaLa}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrial·lanita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a les Pedreres In den Dellen, situades a Mendig, Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita a Mochalin Log, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Ferriallanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].