Pumpel·lyïta-(Mg)
 Pumpel·lyïta-(Mg) | |
|---|---|
-Quartz-21371.jpg) Pumpel·lyïta-(Mg) (verd) i quars (blanc) | |
| Fórmula química | Ca₂(MgAl₂)(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂(H₂O) |
| Epònim | Raphael Pumpelly, pumpel·lyita i magnesi  |
| Localitat tipus | Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.20 |
| Dana | 58.2.2.7 |
| Heys | 16.11.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial A2/m |
| Color | verd, blau, verd negrós, marró |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,674 a 1,748 nβ = 1,675 a 1,754 nγ = 1,688 a 1,764 |
| Birefringència | δ = 0,014 a 0,016 |
| Angle 2V | mesurat: 70° a 90°, calculat: 32° a 76° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1973 s.p. |
| Símbol | Pmp-Mg |
| Referències | [1] |
La pumpel·lyïta-(Mg)[2] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. Fou anomenada per Charles Plache i Helen Vassar l'any 1925 en honor del geòleg nord-americà Raphael Pumpelly, professor de mines a la Universitat Harvard.
Característiques
[modifica]La pumpel·lyïta-(Mg) és un silicat de fórmula química Ca₂(MgAl₂)(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂(H₂O).[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pumpel·lyïta-(Mg) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), clinozoisita, poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat en diferents indrets com ara Austràlia, Àustria, Canadà, Xina, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega, Rússia, Eslovàquia, Regne Unit, EUA i Namíbia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pumpellyite-(Mg)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ «Diccionari de gemmologia | TERMCAT». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 19 juliol 2025].