Hancockita
 Hancockita | |
|---|---|
,_Epidote-(Pb)-201742_(cropped).jpg) Hancockita (vermell maó) sobre axinita-(Mn)  | |
| Fórmula química | {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
| Epònim | Elwood P. Hancock i epidot |
| Localitat tipus | Franklin i Parker shaft (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.23 |
| Dana | 58.2.1a.8 |
| Heys | 16.14.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,03 Å; b = 5,62 Å; c = 10,29 Å; β = 115,93° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | vermell-maó fosc, marró verdós, groc-marró |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,790 nβ = 1,810 nγ = 1,830 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | r > v perceptible |
| Impureses comunes | Ca, Sr, Fe, Ti, Mn, Mg, Ba |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2006 s.p. |
| Símbol | Hnc |
| Referències | [1] |
La hancockita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Va ser anomenada originalment el 1899 en honor d'Elwood P. Hancock (maig de 1835 – 5 de novembre de 1916), paisatgista. Hancock va començar la col·lecció de minerals cap al 1854 i la seva col·lecció va ser llegada a la Universitat Harvard el 1916. El nom va ser canviat per la Subcomissió Epidota de la CNMMN el 2006 a epidota-(Pb), sent restaurada a l'actual per l'IMA el 2015.
Característiques[modifica]
La hancockita és un sorosilicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hancockita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Franklin, a la localitat homònima del comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Noruega i Macedònia del Nord.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hancockita |
- ↑ «Hancockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].