Epidota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgEpidota
Epidote Oisans.jpg
Fórmula química Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH)
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.23
Dana 58.2.1a.7
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic
Hàbit cristal·lí tabular o prismàtic
Grup espacial space group 11
Color incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris
Macles en pot presentar
Exfoliació bona en la direcció longitudinal
Fractura concoïdal, de regular cap a desigual
Duresa 7
Lluïssor vítria o resinosa
Ratlla blanca o gris
Diafanitat transparent cap a opac
Densitat 3,2 a 3,6
Impureses comunes esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns
Estatus IMA mineral heretat (G)
Modifica dades a Wikidata

L'epidota, o epidot, és un mineral normalment de color verd pistatxo que forma part del grup dels silicats i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'epidota és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesat, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.

Localització, extracció i ús[modifica | modifica el codi]

Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s'han trobat boniques cristal·litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d'Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics exemplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Alta Ribagorça).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidota Modifica l'enllaç a Wikidata