Malpàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Malpàs (antic municipi).
Infotaula de geografia políticaMalpàs
El Pont de Suert. Malpàs 5.JPG
Malpàs des del nord-oest

Localització
Localització del Pont de Suert respecte de l'Alta Ribagorça.svg
42° 24′ 30″ N, 0° 47′ 34″ E / 42.408325°N,0.79281389°E / 42.408325; 0.79281389
Població
Total 56 hab.
Geografia
Altitud 1.089,3 m
Història
Festa major Sant Pere i cap de setmana immediat
Indicatius
Codi postal 25529
Modifica dades a Wikidata
Malpàs

Malpàs és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Tingué ajuntament independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968.

El poble és a 1.090 m. d'altura, a dalt d'un turó a la dreta del barranc de Malpàs i a l'esquerra del de la Torxida. S'hi accedeix en 3,5 quilòmetres per la carretera LV-5212, que arrenca del quilòmetre de la N-260, a 6 quilòmetres al sud-est del Pont de Suert.

La seva església parroquial és dedicada a Sant Pere. Havia estat una església romànica, però del temple primitiu no en queda res. A més de la parroquial, a Malpàs hi ha una capella dedicada també a sant Pere a la Casa Espot, la capella de Santa Bàrbara a les antigues mines i l'ermita de Sant Serni, al nord-oest de la població. La parròquia de Sant Pere de Malpàs pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Al nord-oest del poble, a més, hi ha el petit santuari de Sant Sadurní de Malpàs.

Història[modifica | modifica el codi]

En el cens del 1381 consten a Malpàs 6 focs (una trentena de persones), en el Fogatge del 1553 hi consten 14 focs[1] (unes 70 persones), i el 1787 hi apareixen 71 habitants.

El castell de la població és esmentat el 1773; formà part del domini dels barons, i després comtes, d'Erill, i el monestir de Lavaix hi tenia propietats. Actualment no en queda cap rastre.

Pascual Madoz[2] inclou Malpas en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Segons aquest diccionari, Malpàs està situat en part en un coster i en part en pla, ventilat de tots els vents, amb clima propens a les pulmonies, produïdes pels aires freds i humits. Tenia 12 cases, una escola de primeres lletres concorreguda per 20 o 25 nens, i església parroquial. El cementiri era fora del poble, i a 8 minuts de les cases hi havia una font abundant per a cosum dels habitants de Malpàs. A 8 minuts del poble hi havia l'Hostalet de Pedro.

El terreny és muntanyós, aspre, trencat i de mala qualitat, llevat dels camps a les fondalades, on la qualitat és mitjana. Les aigües del barranc d'Erillcastell es recollien en séquies, amb què regaven 5 jornals de prats. S'hi produïa blat, sègol, patates, alguns llegums i pastures, i s'hi criaven ovelles, cabres i vaques. S'hi caçaven llops. Tenia, de població, 9 veïns (caps de família) i 53 ànimes (habitants).

El 1970 tenia 116 habitants, que quedaven reduïts a 55 el 1981. El 2006 mantenia pràcticament els mateixos: 56.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Històric[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Pere de Malpàs
  • Mines de Malpàs.

Paisatgístic[modifica | modifica el codi]

Malpàs en el seu entorn

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

L'economia actual és ramadera, però a mitjans del segle XX, Malpàs era famosa per les seves mines, situades no gaire lluny, al nord-est del poble.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Malpàs és l'única població ribagorçana que conserva el Ball de bastons, que tradicionalment es feia el dia sant Pere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mossèn Andreu Farràs, vicari, Joan Boí, Casa de Llorenç, Bartomeu Dalmau, Pere Espot, Joan de Perves, Joan Peroi, Joan Esglésies, Pere Bac, ferrer, la vídua Guillema, Francesc Figuera, Joan Badia, Pere Roi i Bartomeu Augoris. Iglésies 1981, p. 84.
  2. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • BOIX I POCIELLO, Jordi. "Castell de Malpàs" i "Sant Pere de Malpàs", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep Maria. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • MADOZ, Pascual. "Malpàs". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malpàs Modifica l'enllaç a Wikidata