Vés al contingut

Esperan

Plantilla:Infotaula geografia políticaEsperan
Imatge
Església de Sant Sadurní

Localització
Map
 42° 26′ 02″ N, 0° 47′ 30″ E / 42.433757°N,0.791668°E / 42.433757; 0.791668
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

ComarcaAlta Ribagorça

Municipiel Pont de Suert Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.456,6 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25173002300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2517340023400 Modifica el valor a Wikidata

Esperan és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.[1] Actualment està del tot deshabitat. Originàriament, va ser propietat de la Baronia d'Erill, fins a l'any 1173 que passarà a les mans del monestir de Lavaix. Actualment, pertany al terme municipal del Pont de Suert.[2] A la primera meitat del segle xix pertanyia al terme de Malpàs.

Des de sempre, Esperan ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat. Es pot anar a peu des de Gotarta o Igüerri caminant 40' i també des de Malpàs. Una altra opció és pujar cap al nord, fins a l'antic poble de Raons. A partir d'aquí l'accés en vehicle no és possible i només s'hi pot anar a peu. Existeix una pista forestal en dolentes condicions des de Gotarta.

L'església d'Esperan, dedicada a sant Andreu i sant Sadurní, és romànica.

Història[modifica]

Documentat des de 1018. L'any 1173 fou donat en testament, conjuntament amb l'església de Sant Saturní, al monestir de Lavaix.

En el Fogatge del 1553, apareix amb 2 focs[3] (uns 10 habitants). El 1787 tenia 44 habitants; el 1787 consten a Esperan 14 habitants.

Pascual Madoz inclou Esperant en el seu Diccionario geografico...[4] del 1849. Hom hi diu que el poble és en un coster a la part meridional d'una alta muntanya, fortament combatuda per tots els vents. El clima és fred a causa de la neu, però sa, i només s'hi pateixen cadarns. Tenia dues cases i l'Abadia (rectoria), que formen un carreró costerut i mal empedrat. L'església és parroquial, dedicada a sant Sadurní, amb capella proveït per concurs ordinari, antigament, però, nomenat pel monestir de Lavaix. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat.

El terreny és aspre, muntanyós, trencat i de mala qualitat, on es poden llaurar amb bous 90 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar. S'hi produïa sègol, ordi, civada i llegums. S'hi criaven ovelles, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 2 veïns (caps de família) i 11 ànimes (habitants).

Actualment, és un poble despoblat, abandonat i amb les cases en ruïnes. Només hi queda l'Església de Sant Saturní d'Esperan que està en un estat lamentable. Es realitzen processos de consolidació els anys 2018 i 2021.

Referències[modifica]

  1. «Esperan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 27 octubre 2020].
  3. Casa de Martí i Pei d'Esperan. Iglésies 1981, p. 85.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]