Esperan
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Alta Ribagorça | |||
Municipi | el Pont de Suert | |||
Població humana | ||||
Població | 0 (2019) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.456,6 m | |||
Esperan és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.[1] Actualment està del tot deshabitat. Originàriament va ser propietat de la Baronia d'Erill, fins a l'any 1173 que passarà a les mans del monestir de Lavaix. Actualment pertany al terme municipal del Pont de Suert.[2] A la primera meitat del segle xix pertanyia al terme de Malpàs.
Des de sempre, Esperan ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat. Es pot anar a peu des de Gotarta o Igüerri caminant 40' i també des de Malpàs. Una altra opció es pujar cap al nord, fins a l'antic poble de Raons. A partir d'aqui l'accés en vehicle no és possible i només s'hi pot anar a peu. Existeix una pista forestal en dolentes condicions desde Gotarta.
L'església d'Esperan, dedicada a sant Andreu i sant Sadurní, és romànica.
Història[modifica]
Documentat des de 1018. L'any 1173 fou donat en testament, conjuntament amb l'església de Sant Saturní, al monestir de Lavaix.
En el Fogatge del 1553, apareix amb 2 focs[3] (uns 10 habitants). El 1787 tenia 44 habitants; el 1787 consten a Esperan 14 habitants.
Pascual Madoz inclou Esperant en el seu Diccionario geografico...[4] del 1849. Hom hi diu que el poble és en un coster a la part meridional d'una alta muntanya, fortament combatuda per tots els vents. El clima és fred a causa de la neu, però sa, i només s'hi pateixen cadarns. Tenia dues cases i l'Abadia (rectoria), que formen un carreró costerut i mal empedrat. L'església és parroquial, dedicada a sant Sadurní, amb capella proveït per concurs ordinari, antigament, però, nomenat pel monestir de Lavaix. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat.
El terreny és aspre, muntanyós, trencat i de mala qualitat, on es poden llaurar amb bous 90 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar. S'hi produïa sègol, ordi, civada i llegums. S'hi criaven ovelles, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 2 veïns (caps de família) i 11 ànimes (habitants).
Actualment és un poble despoblat, abandonat i amb les cases en ruïnes. Només queda l'Església de Sant Saturní d'Esperan que estava en un estat lamentable. Es realitzen processos de consolidació els anys 2018 i 2021.
Referències[modifica]
- ↑ «Esperan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Casa de Martí i Pei d'Esperan. Iglésies 1981, p. 85.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia[modifica]
- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Esperant". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esperan |