Raons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRaons
El Pont de Suert. Malpàs. Raons 3.jpg
La caseria de Raons, des de l'est modifica

Localització
 42° 25′ 16″ N, 0° 46′ 47″ E / 42.421°N,0.7798°E / 42.421; 0.7798
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert modifica
Geografia
Altitud1.104,1 m modifica
Identificador descriptiu
Codi postal25529 modifica

Raons és un mas del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que forma conjunt amb la veïna borda de Servent. La línia de terme passava entre ca de Raons i la borda de Servent, de manera que aquesta era en terme de Llesp (part occidental) i ca de Raons en terme de Malpàs (part oriental) des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Actualment, ca de Raons està habitada però ja no té activitat ramadera, i només hi queda en actiu la veïna Borda de Servent.

El poble és a 1.104,1 metres d'altitud, en un coster a la dreta del barranc de Raons. S'hi accedeix per una pista de terra, que arrenca cap al sud-est del quilòmetre 0,5 de la LV-5212. És al nord-nord-oest del poble de Malpàs.

La seva església es troba desapareguda (en queda algun rastre a la paret de darrere del garatge annex a ca de Raons) i era dedicada a sant Esteve. Aquesta església era sufragània de Sant Sadurní d'Esperan i, per tant, de Santa Maria d'Erillcastell.

Història[modifica]

El poble està documentat des del 1018, any en què fou donat al monestir de Lavaix.

En el Fogatge del 1553, apareix amb 3 focs[1] (uns 50 habitants). El 1787 Raons tenia 8 habitants.

Pascual Madoz[2] descriu breument Rahons en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Descriu el petit poble dient que està situat en un petit pla al nord del qual s'alça una alta muntanya; té una sola casa, una església dedicada a sant Esteve, annexa a la parròquia d'Esperan, un cementiri al costat de la capella, i una font a 5 minuts de camí. El terreny era escabrós, muntanyós i aspre, amb un prat de secà i un hort de regadiu. S'hi produïa blat, sègol, ordi i llegums, i s'hi criaven ovelles. La població era d'un veí (cap de família) i 6 ànimes (habitants).

Actualment només en subsisteix ca de Raons.

Referències[modifica]

  1. Mossèn Martí d'Esperan, rector, Mateu de Raons i Antoni Capdevila. Iglésies 1981, p. 85.
  2. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Esteve de Raons", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Rahons". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs[modifica]