Clinozoïsita
 Clinozoïsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Al₃[Si₂O₇][SiO₄]O(OH) |
| Epònim | zoisita i sistema monoclínic |
| Localitat tipus | Gösleswand, Prägraten, vall Virgen, Tirol, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.23 |
| Dana | 58.2.1a.4 |
| Heys | 16.9.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,879(5) Å; b = 5,583(5) Å; c = 10,155(6) Å; β = 115,50(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | incolor, verd, gris, verd clar, groc-verd |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc grisenc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,3 a 3,4 g/cm³ (mesurada); 3,23 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,706 a 1,724 nβ = 1,708 a 1,729 nγ = 1,712 a 1,735 |
| Birefringència | δ = 0,006 a 0,011 |
| Angle 2V | mesurat: 14° to 90°, calculat: 72° to 86° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006 s.p. |
| Any d'aprovació | 1896 |
| Símbol | Czo |
| Referències | [1] |
La clinozoïsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la clinozoïsita. Rep el seu nom degut a la seva cristal·lització en el sistema monoclínic i la seva relació amb zoisita, la qual n'és el dimorf ortoròmbic.[1] És l'anàleg mineral amb alumini de l'epidota, és a dir, en la clinozoisita un catió Al3+ reemplaça el lloc ocupat per un catió Fe3+ en l'epidota, formant una sèrie de solució sòlida contínua[1][2]
Característiques[modifica]
La clinozoïsita és un sorosilicat de fórmula química Ca₂Al₃[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, ferro, manganès i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics, generalment allargats i estriats paral·lelament a [010]; grans que poden anar de gruixuts a prims i també ser fibrosos.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinozoïsita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
La clinozoisita es forma típicament en roques ígnies i metamòrfiques metamorfosades regionalment en un cert grau que va de baix a mitjà, i també en zones de contacte metamorfosades en sediments rics en calci; és un producte d'alteració de la plagiòclasi.[3]
La clinozoisita ha estat trobada en tots els continents excepte l'Antàrtida. Les zones amb major nombre de jaciments són la meitat oest dels Estats Units i Europa Central. A Espanya, s'ha trobat clinozoisita a Andalusia, les Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Valencià. A Catalunya ha estat descrita a la mina de coure de Sant Gervasi de Cassoles, a Collserola i al massís del Montnegre-Montseny, a La Batllòria (Barcelona); a Can Gat, a Viladrau, a la mina Roca del Turó, a Espinavell i a la mina Fra Joan, a Setcases (Girona).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: amfíbols, plagiòclasis i quars.[3]