Clinozoisita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralClinozoisita
Clinozoisite, Amphibole Group - Mount Belvidere Quarries, Vermont, USA.jpg
Clinozoisita de les pedreres Mount Belvidere, Vermont, Estats Units
Fórmula química Ca2Al3[Si2O7][SiO4]O(OH)
Epònim zoisita i sistema monoclínic
Localitat tipus Gösleswand, Prägraten, vall Virgen, Tirol, Àustria
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.23
Dana 58.2.1a.4
Heys 16.9.9
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 8,879(5) Å; b = 5,583(5) Å; c = 10,155(6) Å; β = 115,50(5)°
Simetria 2/m - prismàtica
Grup espacial space group 11 Tradueix
Color incolor, verd, gris, verd clar, groc-verd
Exfoliació perfecta en {001}
Fractura irregular, desigual
Duresa 7
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc grisenc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,3 a 3,4 g/cm3 (mesurada); 3,23 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,706 a 1,724 nβ = 1,708 a 1,729 nγ = 1,712 a 1,735
Birefringència δ = 0,006 a 0,011
Angle 2V mesurat: 14° to 90°, calculat: 72° to 86°
Dispersió òptica r > v o r < v
Impureses comunes Ti, Fe, Mn, Mg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1896
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La clinozoisita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dóna nom al grup de la clinozoisita. Rep el seu nom degut a la seva cristal·lització en el sistema monoclínic i la seva relació amb zoisita, la qual n'és el dimorf ortoròmbic.[1] És l'anàleg mineral amb alumini de l'epidota, és a dir, en la clinozoisita un catió Al3+ reemplaça el lloc ocupat per un catió Fe3+ en l'epidota, formant una sèrie de solució sòlida contínua[1][2]

Característiques[modifica]

La clinozoisita és un sorosilicat de fórmula química Ca2Al3[Si2O7][SiO4]O(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, ferro, manganès i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics, generalment allargats i estriats paral·lelament a [010]; grans que poden anar de gruixuts a prims i també ser fibrosos.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinozoisita pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments[modifica]

La clinozoisita es forma típicament en roques ígnies i metamòrfiques metamorfosades regionalment en un cert grau que va de baix a mitjà, i també en zones de contacte metamorfosades en sediments rics en calci; és un producte d'alteració de la plagiòclasi.[3]

La clinozoisita ha estat trobada en tots els continents excepte l’Antàrtida. Les zones amb major nombre de jaciments són la meitat oest dels Estats Units i Europa Central. A Espanya, s'ha trobat clinozoisita a Andalusia, les Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Valencià. A Catalunya, hi ha jaciments a la mina de coure de Sant Gervasi de Cassoles, a Collserola i al massís del Montnegre-Montseny, a La Batllòria (Barcelona); a Can Gat, a Viladrau, a la mina Roca del Turó, a Espinavell i a la mina Fra Joan, a Setcases (Girona).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: amfíbols, plagiòclasis i quars.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Clinozoisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Epidote» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Clinozoisite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 gener 2017].