Vés al contingut

Ferrial·lanita-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerrial·lanita-(Ce)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònimal·lanita-(Ce) i Fèrric Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPegmatita Neprimetnyi, Mont Ulyn Khuren, Massís de Khaldzan Buragtag, Serralada Altai, Província de Khovd, Mongòlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,962Å; b = 5,836Å; c = 10,182Å; β = 115,02°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorresinosa
Color de la ratllamarró
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat4,22 g/cm³ (mesurada); 4,16 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,825 nβ = 1,855 nγ = 1,880
Birefringènciaδ = 0,055
Angle 2Vcalculat: 83°
Impureses comunesAl
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-041
SímbolFaln-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrial·lanita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per la seva relació amb l'al·lanita-(Ce).

Característiques

[modifica]

La ferrial·lanita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química {CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrial·lanita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pegmatita Neprimetnyi, situada al mont Ulyn Khuren, dins el massís de Khaldzan Buragtag, a la Serralada Altai (Província de Khovd, Mongòlia). Ha estat descrita en una trentena de localitats més distribuïdes per tot el planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Ferriallanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].