Al·lanita-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAl·lanita-(Y)
Fórmula química{CaY}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
EpònimAl·lanita i lantani Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.3
Heys16.13.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Exfoliacióimperfecta en {001}, pobre en {100} i {110}
Fracturaconcoidal, subconcoidal
Tenacitatmolt fràgil
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorsubvítria, resinosa, cerosa, grassa
Color de la ratllagris clar
Diafanitatopaca
Densitat3,5 a 4,2 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,715 a 1,791 nβ = 1,718 a 1,815 nγ = 1,733 a 1,822
Birefringènciaδ = 0,018 a 0,031
Angle 2Vmesurat: 40° a 80°, calculat: 50° a 56°
Dispersió òpticadistinta a forta
Mineral radioactiu
Radioactivitatlleugerament; pot contenir petites quantitats d'urani i/o tori
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAln-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'al·lanita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any in 1810 per Thomas Thomson en honor de Thomas Allan (1777-1833), mineralogista escocès qui primer va observar el mineral. L'any 1966 va rebre el sufix "-(Y)" per Alfred Abraham Levinson per designar que aquesta espècie és la que té l'itri com a element dominant.

Característiques[modifica]

L'al·lanita-(Y) és un element químic de fórmula química {CaY}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(Y) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Referències[modifica]

  1. «Allanite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].